Els nous edificis hauran d’incorporar proteccions solars exteriors, ventilació exigent o aïllaments d’altes prestacions
L’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) ha destacat la necessitat d’accelerar l’adaptació d’edificis i ciutats davant d’unes onades de calor cada cop més freqüents i intenses En aquest escenari, la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), que entra en vigor progressivament a tota la Unió Europea, situa la resiliència tèrmica al centre de l’estratègia per reduir el consum d’energia primària no renovable i avançar cap a edificis de zero emissions. Als edificis nous, la normativa impulsa la incorporació d’estratègies passives de disseny, com ara solucions bioclimàtiques, proteccions solars exteriors, ventilació intel·ligent o aïllaments tèrmics d’altes prestacions.
La resiliència tèrmica, coneguda com la capacitat dels edificis per oferir confort als usuaris fins i tot durant episodis de temperatures extremes, “està deixant de ser un aspecte complementari per convertir-se en un criteri fonamental en la construcció i rehabilitació d’edificis”, segons ha afirmat Ferran Bermejo, director tècnic de l’ITeC. Fins ara, gran part dels esforços s’havien centrat a reduir la demanda energètica durant els mesos d’hivern.
L’objectiu de la directiva és minimitzar la càrrega tèrmica de l’edifici i reduir la necessitat de recórrer a sistemes mecànics de refrigeració. A més, a partir de l’1 de gener del 2030 tots els edificis nous hauran de ser de zero emissions.
La rehabilitació, el gran repte del parc immobiliari
Tot i això, assenyalen que “el principal desafiament” es troba al parc immobiliari existent. Per facilitar-ne la transformació, la directiva introdueix l’anomenat Passaport de Renovació, una eina que planteja actuacions progressives sobre els edificis per millorar-ne el comportament energètic i la capacitat d’adaptació davant la calor. Aquestes actuacions se centren en la millora de façanes i cobertes, la incorporació de mesures de protecció solar i la implantació de sistemes eficients de ventilació i climatització.
La directiva fixa així mateix l’objectiu de reduir un 16 % el consum d’energia primària del parc residencial abans del 2030, prestant una atenció especial als edificis amb pitjor qualificació energètica. «La rehabilitació energètica representa una de les oportunitats més grans per millorar l’habitabilitat dels edificis, reduir el consum energètic i oferir millors condicions de confort a les persones, especialment durant els episodis de calor extrema», assenyala Bermejo.
Des de l’ITeC recorden que l’adaptació al canvi climàtic ha d’anar més enllà dels edificis i també estendre’s a l’entorn urbà. «La normativa europea ja no persegueix únicament edificis més eficients. També busca entorns més saludables, resilients i preparats per protegir les persones davant de condicions climàtiques cada vegada més extremes», conclou.
