La guerra entre Rússia i Ucraïna torna a entrar en una fase de tensió creixent. Després d’una nova onada d’atacs ucraïnesos contra objectius situats en territori rus, el president Vladímir Putin va assegurar que Moscou no deixarà les ofensives sense resposta i va advertir que les represàlies tindran una intensitat molt superior.
Durant la seva participació en el fòrum del Front Popular Panrus Tot per la Victòria, Putin va afirmar que Rússia actuarà de manera «simètrica» davant dels atacs rebuts, tot i que va prometre fer-ho amb una capacitat «diverses vegades més poderosa». El mandatari va sostenir que les conseqüències per a Ucraïna seran cada vegada més grans i va defensar que l’Exèrcit rus conserva la iniciativa estratègica al camp de batalla.
L’advertència arriba després que quatre embarcacions fossin colpejades a la badia de Taganrog, al mar d’Azov, durant un atac amb drons atribuït a Ucraïna. Entre els vaixells afectats hi havia un petrolier que transportava metanol. Un mariner que viatjava a bord d’una embarcació de suport tècnic va morir, segons va informar el governador de la regió russa de Rostov, Yuri Slyusar. Les autoritats van assenyalar que, malgrat l’impacte, no es van registrar fuites de la càrrega.
L’ofensiva forma part d’una intensificació de les operacions ucraïneses més enllà de la línia del front. El Ministeri de Defensa de Rússia va assegurar haver interceptat 178 drons durant una sola nit, mentre que dies abans diversos incendis havien afectat dos dipòsits de combustible i instal·lacions portuàries de Taganrog.
La pressió sobre les infraestructures energètiques també comença a tenir conseqüències internes. Putin va reconèixer l’existència de problemes temporals de subministrament de combustible en determinades regions, tot i que va afirmar que les autoritats treballen per ampliar les capacitats logístiques i crear noves rutes de subministrament. Entre les prioritats hi ha Crimea, territori ucraïnès annexionat per Moscou el 2014 i convertit des d’aleshores en un punt estratègic per a les operacions russes.
En la mateixa trobada, el president rus va examinar projectes relacionats amb la indústria de defensa, el desenvolupament de drons, la rehabilitació de militars i el reforç de les xarxes energètiques i logístiques. El missatge del Kremlin combina així la promesa de represàlies amb la preparació per sostenir un conflicte cada vegada més condicionat pels atacs de llarg abast.
L’escalada coincideix amb un nou esforç europeu per reforçar la protecció davant dels míssils balístics. Ucraïna, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia i Dinamarca van anunciar la creació de FREYJA, una coalició orientada al desenvolupament d’un sistema integrat de defensa.
El projecte busca avançar cap a una arquitectura comuna capaç de respondre a l’amenaça que representa l’ús de míssils balístics, utilitzats repetidament per Rússia contra ciutats i infraestructures ucraïneses.
L’ampliació del radi d’acció d’Ucraïna i la promesa russa de respondre amb més força dibuixen un escenari d’escalada sostinguda. Mentre Kíiv intenta traslladar una part del cost de la guerra a l’interior de Rússia i Europa reforça els seus mecanismes defensius, Moscou deixa clar que pretén respondre a cada atac, augmentant el risc d’una nova intensificació de les hostilitats.
