Catalunya ha registrat una reducció del 25 % en l’arribada de menors estrangers no acompanyats durant el primer semestre del 2026, una evolució que consolida la tendència descendent observada en els darrers anys i que alleuja parcialment la pressió sobre el sistema català de protecció a la infància. Entre el gener i el juny van arribar 830 infants i adolescents migrants sense referents familiars, davant les xifres registrades en el mateix període de l’any anterior.
Les dades, fetes públiques pel Departament de Drets Socials, mostren un escenari molt diferent del viscut durant els anys de més pressió migratòria. El 2018, Catalunya va assolir un màxim històric proper als 3.700 menors acollits, fet que va obligar a ampliar amb rapidesa la xarxa de recursos assistencials i reforçar la capacitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Actualment, la previsió del Govern situa el volum anual de noves arribades al voltant dels 2.000 menors, una xifra significativament inferior a la registrada durant aquella etapa.
L’evolució no només es reflecteix en el nombre d’arribades, sinó també en el perfil dels joves atesos. Segons les estadístiques oficials, prop del 40 % provenen actualment de països de l’Àfrica subsahariana, mentre que al voltant del 30 % són d’origen marroquí. Fa només uns anys, els menors procedents del Marroc representaven la majoria dels nous ingressos al sistema de protecció, fet que evidencia un canvi progressiu en les rutes migratòries i en la composició dels fluxos cap a Catalunya.
També s’observa una transformació en la distribució territorial de l’acollida. Barcelona continua sent un dels principals punts de referència, tot i que el pes relatiu de la capital ha disminuït en favor d’altres demarcacions com Girona, Lleida i la Catalunya Central, on la xarxa de recursos ha anat guanyant protagonisme en els darrers anys. Aquesta descentralització pretén afavorir una atenció més equilibrada i evitar la concentració de serveis en un únic territori.
Des del Govern es valora positivament aquesta reducció perquè permet treballar amb una major capacitat de planificació i millorar l’acompanyament dels joves un cop arriben a la majoria d’edat. El Departament de Drets Socials manté com a prioritat reforçar els itineraris d’emancipació, facilitant l’accés a la formació, la inserció laboral i l’habitatge per evitar situacions d’exclusió social quan finalitza la tutela administrativa.
No obstant això, la Generalitat insisteix que la disminució de les arribades no elimina els desafiaments del sistema de protecció. L’atenció integral dels menors migrants continua requerint recursos especialitzats, coordinació entre administracions i programes estables d’inclusió. L’objectiu, assenyalen des de l’administració catalana, no passa únicament per respondre a les arribades, sinó per garantir que cada infant i adolescent disposi de les condicions necessàries per desenvolupar un projecte de vida amb autonomia i igualtat d’oportunitats.
