El Govern de la Generalitat mantindrà l’objectiu de limitar la compra especulativa d’habitatges malgrat el dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que considera que la proposició de llei impulsada pels Comuns i acordada amb l’Executiu català vulnera diversos preceptes de l’Estatut i de la Constitució. Tot i que l’informe de l’òrgan consultiu no té caràcter vinculant, suposa un revés important per a una de les principals iniciatives legislatives en matèria d’habitatge impulsades durant l’actual legislatura.
El dictamen conclou que diversos articles de la proposta afecten drets constitucionals com la propietat privada, l’herència i la llibertat d’empresa, a més de qüestionar aspectes relacionats amb la seguretat jurídica i la regulació de les obligacions contractuals. El Consell també considera inadequat que la iniciativa s’hagi tramitat pel procediment de lectura única, en entendre que una norma d’aquesta complexitat requeria una participació més àmplia dels ens locals i un debat parlamentari més aprofundit.
La iniciativa legislativa pretenia dotar els ajuntaments de noves eines per limitar determinades operacions considerades especulatives a les zones amb més tensió residencial, un dels principals objectius de la política d’habitatge del Govern. La proposta formava part d’un paquet de mesures destinat a incrementar la disponibilitat d’habitatge habitual i contenir la pressió sobre els preus en aquells municipis on l’accés al mercat residencial resulta especialment difícil.
Després de conèixer-se el dictamen, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar que l’Executiu continuarà cercant «totes les mesures legals» que permetin protegir el dret a l’habitatge dins del marc estatutari i constitucional. El Govern sosté que la crisi habitacional continua sent un dels principals desafiaments socials de Catalunya i que seguirà impulsant actuacions orientades a augmentar l’oferta residencial i combatre els efectes de l’especulació immobiliària.
El pronunciament del Consell obre ara un nou escenari polític i jurídic. Tot i que les seves conclusions no obliguen el Parlament, sí que condicionen la tramitació de la norma i obliguen a estudiar possibles modificacions per evitar futurs recursos d’inconstitucionalitat. Al mateix temps, el debat torna a situar l’habitatge al centre de l’agenda catalana, en un context marcat per l’elevada demanda, l’escassetat d’oferta i les dificultats d’accés tant al lloguer com a la compra, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Durant els pròxims mesos, el Govern haurà de decidir si introdueix canvis en el text, impulsa noves iniciatives legislatives o explora altres instruments jurídics que li permetin avançar en la seva estratègia d’habitatge. Mentrestant, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries reobre el debat sobre l’equilibri entre la protecció del dret constitucional a la propietat i la necessitat d’adoptar mesures extraordinàries per donar resposta a una crisi residencial que continua sent una de les principals preocupacions de la ciutadania catalana.
