El projecte transformarà la façana de Pubilla Cases amb nous espais verds i equipaments, la modernització de les instal·lacions esportives i nova activitat econòmica vinculada a la salut i el coneixement
La implantació del futur Hospital Clínic a la zona de la Diagonal suposarà la reforma de la zona nord de l’Hospitalet i actuarà com a motor de transformació urbana, social i econòmic de la ciutat. El Consell General del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic ha presentat el Pla Director Urbanístic (PDU) que definirà la transformació de l’entorn de la Diagonal on s’ubicarà el nou Campus Clínic.
El PDU actua sobre un àmbit de 69,5 hectàrees situat a la confluència de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues, on s’ubicarà la futura Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB.
Aquest és el document preliminar que defineix les línies principals del planejament que ordenarà una transformació de conjunt per cosir territoris i fer les infraestructures més verdes i humanes. Actua sobre un àmbit de 69,5 hectàrees situat a la confluència de les tres ciutats, superant els límits administratius i abordant-ne l’ordenació de manera conjunta per donar una resposta coherent als grans reptes urbanístics de l’entorn.
L’avanç del pla contempla la construcció de nous equipaments sanitaris i de recerca punters i, a més, planteja l’oportunitat de convertir un àmbit avui fragmentat i condicionat per grans infraestructures en una nova centralitat metropolitana. Així, es deixa de concebre aquest espai com una frontera urbana per transformar-lo en un nou barri de salut, recerca, habitatge i activitat econòmica.
L’ordenació plantejada es fonamenta en un model que es concreta en tres eixos estratègics. D’una banda, aposta per un teixit urbà mixt, amb una ciutat compacta i ambientalment eficient que combina usos residencials, econòmics i terciaris per garantir activitat més enllà de la funció sanitària i afavorir el comerç de proximitat. En concret, un mínim del 63 % del sostre total de l’àmbit es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca; al voltant del 23 % correspondrà a activitat econòmica; fins a un 10 % es reservarà a habitatge, i el 4 % restant es destinarà a equipaments locals de proximitat.
La mobilitat sostenible és un altre dels pilars del projecte. Es prioritza el transport públic d’alta capacitat amb la nova estació de la línia L3 de metro i la mobilitat activa de vianants i bicicletes, alhora que es transformen les actuals vies ràpides en avingudes metropolitanes més amables. A més, el model planteja una reorganització de les infraestructures, amb la racionalització del nus viari entre la Diagonal i la ronda de Dalt per millorar la permeabilitat entre municipis i la reubicació i el soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc per alliberar sòl urbà.
Pel que fa a la superfície destinada al propi campus, l’elaboració de l’avanç del PDU ha permès incrementar-la significativament. De les 10 hectàrees previstes originalment pels criteris bàsics de partida, s’ha passat a un àmbit total de 12,7 hectàrees per als equipaments i les seves activitats complementàries. El campus principal tindrà uns 380.000 m²st d’usos sanitaris, docents i de recerca, amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, i fins a 120.000 m²st d’usos complementaris entre els quals hi podrà haver una residència per a investigadors i metges residents (MIR), espais de suport a l’activitat del campus i altres serveis per als seus usuaris com ara restauració, etc.
L’habitatge, amb una reserva de fins a 90.000 m² de sostre residencial, permetrà construir uns 1.125 pisos. El compromís és que el 50 % sigui habitatge protegit i assequible. La major part d’aquesta oferta es localitzarà a l’Hospitalet –uns 800 habitatges– i la resta a Barcelona, garantint que la nova centralitat tingui presència ciutadana i activitat durant tot el dia.
La planificació de l’àmbit es complementa amb tres grans espais verds interconnectats: la prolongació de la Rambla de Finestrelles, el nou parc a la carretera de Collblanc i l’ampliació de Can Rigal. Aquests espais actuaran com a corredors ecològics entre Collserola i la ciutat, integrant equipaments locals de proximitat per als barris de l’entorn. En total, les zones verdes sumaran unes 22 hectàrees.
Atenció sanitària
El futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona farà possible, a més, un dels principals objectius de l’Hospitalet en matèria sanitària: que tota la ciutadania sigui atesa als hospitals del mateix municipi. Amb l’entrada en funcionament del nou Hospital Clínic, els veïns dels barris del Samontà el tindran com a hospital de referència, mentre que els barris de la resta de la ciutat continuaran sent atesos a l’Hospital Universitari de Bellvitge.
L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, ha destacat que “el Clínic suposarà una gran transformació. I ho farà precisament a l’entorn de Can Rigal, on durant tants anys hem reclamat un nou hospital. A l’Hospitalet tindrem finalment aquell hospital que hem reivindicat durant anys, però serà, a més, el Clínic, un hospital de referència internacional”.
“El Clínic ha de ser un gran projecte de país, però sobretot ha de deixar un retorn clar i tangible a l’Hospitalet i als nostres barris”, ha dit Quirós.
La ciutat concentrarà així dos hospitals universitaris de referència internacional, el nou Clínic i Bellvitge, dues facultats de medicina i el BioClúster d’Innovació i Salut de Bellvitge, reforçant una posició singular en l’àmbit sanitari, universitari i científic i consolidant l’Hospitalet com un dels principals pols biomèdics i d’innovació sanitària del sud d’Europa.
“L’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de la Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana”, ha afirmat Quirós.
La gran transformació del nord de l’Hospitalet
Més enllà d’aquests dos grans retorns, el Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona obre, amb el Pla del Samontà, una oportunitat única per culminar una de les grans transformacions urbanes pendents de l’Hospitalet.
L’arribada del Clínic a Pubilla Cases serà una de les grans palanques d’aquesta transformació. L’objectiu defensat per l’Ajuntament és que un projecte sanitari de dimensió metropolitana i de país tingui també una incidència directa en la dinamització del barri, la millora de l’espai públic, els equipaments i la generació de nova activitat.
El 34 % de les 69,5 hectàrees que integren l’àmbit del PDU correspon al terme municipal de l’Hospitalet. El projecte incidirà especialment en els entorns de Collblanc, Pubilla Cases, la Florida, Can Serra, Can Rigal i la carretera de Collblanc, i permetrà connectar millor aquests barris amb la Diagonal i amb la nova centralitat metropolitana.
La proposta preveu una nova façana urbana a la carretera de Collblanc, nous equipaments de proximitat, més espai públic i una ampliació important de les zones verdes.
Entre les actuacions destaquen la creació d’un nou gran parc a l’entorn de la carretera de Collblanc, la prolongació del carrer de Finestrelles com a eix verd i cívic i l’ampliació de Can Rigal, configurant una xarxa d’espais verds connectada amb Collserola.
El projecte inclou també nous equipaments de barri i un nou equipament educatiu, amb l’objectiu que la implantació del Campus tingui un retorn directe sobre la qualitat de vida de la ciutadania.
L’avanç del PDU incorpora també la reubicació, la compactació i el soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc, que es traslladarà a l’àmbit del parc de Can Rigal, en el terme municipal de Barcelona.
Es tracta d’una actuació que permetrà eliminar una barrera urbana històrica, millorar la connexió entre barris, recuperar espai i dignificar un entorn condicionat durant dècades per aquesta infraestructura.
A més, el futur Campus representa també una oportunitat de transformació econòmica.
A l’àmbit de l’Hospitalet es preveuen prop de 122.000 m² de sostre per a activitat econòmica, amb usos especialment vinculats a la salut, la recerca, la innovació i els serveis avançats.
La voluntat és generar nova activitat econòmica i ocupació qualificada, atreure inversió i continuar avançant en la transformació del model productiu de la ciutat cap als sectors de les ciències de la vida i l’economia del coneixement.
La implantació del Clínic reforçarà, alhora, la connexió amb l’altre gran pol sanitari i científic de L’Hospitalet, el BioClúster d’Innovació i Salut de Bellvitge, configurant un potent eix de salut i coneixement dins de la mateixa ciutat.
