La victòria del Marroc sobre Haití va confirmar el passi del conjunt nord-africà als vuitens de final, però no va deixar un vestidor completament satisfet. L’equip de Mohamed Ouahbi va complir l’objectiu principal, va remuntar dues vegades i va tancar la fase de grups amb set punts, tot i que la victòria del Brasil davant d’Escòcia el va obligar a conformar-se amb la segona plaça. A la banda haitiana, en canvi, va predominar una barreja de decepció i orgull: l’equip marxa del Mundial sense punts, però amb la sensació d’haver competit molt millor del que reflecteix la classificació.
Ouahbi va voler posar el focus en l’ambició i no en la petita frustració classificatòria. El seleccionador marroquí va reconèixer que l’equip aspirava a tancar el grup al capdamunt, però va deixar clar que l’objectiu del Marroc no s’esgota en la fase inicial i que el vestidor continua creient en la possibilitat de fer alguna cosa gran al torneig. “Tenim qualitat i creiem que podem ser campions del món”, va venir a resumir el tècnic, en una declaració que allarga el discurs de confiança que l’equip ve construint des del seu gran recorregut internacional dels darrers anys.
L’entrenador també va insistir que el partit contra Haití va exigir molt més del previst. Tot i que el Marroc va ser capaç de remuntar i acabar amb una victòria àmplia, Ouahbi va admetre que l’equip va patir massa en les transicions defensives i que la facilitat amb què Haití va trobar dos gols ha de servir d’avís abans de l’eliminatòria. La sensació a l’entorn marroquí és doble: d’una banda, satisfacció pel caràcter mostrat per aixecar un partit incòmode; de l’altra, consciència que l’equip haurà de corregir certs desajustos si vol competir amb garanties davant rivals de més nivell a la següent ronda.
Un dels noms propis del partit va tornar a ser Ismael Saibari, autor del 2-2 i ja convertit en una de les figures del grup. El migcampista ha marcat en els tres partits de la fase de grups i simbolitza com pocs la maduresa ofensiva d’un equip que ha après a sostenir-se en la dificultat sense renunciar a l’ambició. També Achraf Hakimi, golejador de l’empat marroquí, va tornar a exercir de líder en una nit que amenaçava de complicar-se molt més del que s’esperava.
A la banda haitiana, el to va ser molt diferent, però no derrotista. El seleccionador Sébastien Migné es va mostrar decebut pel resultat, tot i que va voler defensar amb fermesa l’actitud dels seus jugadors i la imatge oferta per l’equip en el seu retorn a un Mundial 52 anys després. Migné va subratllar que Haití no es va rendir, que va ser capaç d’avançar-se dues vegades davant d’un rival clarament superior i que marxa del torneig amb la sensació d’haver competit amb dignitat fins a l’últim dia.
El tècnic haitià va lamentar, això sí, que l’esforç no es traduís en punts. L’equip tanca la fase de grups amb tres derrotes, sense capacitat per sostenir avantatges en moments clau i amb la impressió que li va faltar ofici per transformar la seva valentia en resultats. Tot i així, la lectura que deixa el vestidor haitià és més complexa que la d’una simple eliminació sense punts: davant del Marroc, com abans contra Escòcia i durant alguns trams davant del Brasil, Haití va demostrar que podia competir a un nivell molt més alt del que molts li atribuïen abans del torneig.
Les reaccions posteriors dibuixen, per tant, dos tancaments molt diferents. El Marroc es classifica, manté intacta la seva ambició i ja pensa en la següent ronda, tot i l’avís defensiu que deixa el 4-2. Haití, per la seva banda, s’acomiada del campionat amb el dolor lògic d’una eliminació, però també amb la convicció que el seu retorn al Mundial no va ser un simple gest testimonial.







