Barcelona, Bilbao, la Corunya, Saragossa, Màlaga, València i Tarragona acorden impulsar una agenda compartida centrada en l’habitatge, la sostenibilitat, la transformació digital i la cohesió social
Les grans ciutats espanyoles aposten per reforçar la governança metropolitana i coordinar les polítiques públiques per donar una resposta conjunta als principals reptes socials, econòmics i ambientals. Aquesta és una de les principals conclusions de la trobada Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles, que ha tingut lloc al Museu de les Aigües, a Cornellà, amb la participació de representants de Barcelona, Bilbao, la Corunya, Saragossa, Màlaga, València i Tarragona.
La jornada, organitzada amb motiu del 15è aniversari de la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha servit per compartir experiències i identificar línies de cooperació entre territoris que ja col·laboren en àmbits com la mobilitat, la gestió de residus i el cicle de l’aigua, però que encara no disposen d’un òrgan de govern metropolità propi.
Una governança metropolitana basada en el consens
Durant la inauguració, el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha defensat la necessitat de crear espais de diàleg que permetin impulsar projectes metropolitans des del consens. En aquest sentit, ha assenyalat que la trobada ha de servir per “reposar les idees amb les quals construir territoris metropolitans des del consens per millorar la vida dels ciutadans”.
Balmón també ha reivindicat la trajectòria de l’AMB al llarg dels seus 15 anys d’existència i ha atribuït els avenços assolits a la capacitat de la política per generar acords. Ha definit la política com “la millor eina de relació de l’ésser humà” i ha destacat que la voluntat d’entesa permet avançar malgrat les discrepàncies. Finalment, ha agraït la participació de les diferents delegacions i ha reivindicat la necessitat de “fer política amb esperit constructiu”.
La jornada s’ha articulat al voltant de tres grans àmbits de debat: la governança metropolitana i les polítiques d’habitatge; el canvi climàtic i la transformació digital, i el paper de la societat civil i el pensament estratègic metropolità.
Entre els representants institucionals hi han participat Asier Abaunza, regidor delegat de Planificació Urbana, Projectes Estratègics i Espai Públic de l’Ajuntament de Bilbao; José Manuel Lage, tinent d’alcaldessa i regidor d’Economia i Planificació Estratègica de l’Ajuntament de la Corunya; Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, i Carlos Luis Mundina, regidor de l’Àrea de Residus, Millora Climàtica i Gestió de l’Aigua de l’Ajuntament de València.
La trobada també ha comptat amb representants d’organitzacions que promouen estratègies metropolitanes, com Idoia Postigo, directora general de Bilbao Metropoli 30; María del Carmen García Peña, directora gerent de la Fundació CIEDES; Patricia Cavero, coordinadora general d’Ebrópolis, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
Deu eixos per construir una agenda metropolitana compartida
En la cloenda, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, ha presentat les conclusions de la jornada, que estableixen deu eixos d’actuació per consolidar una agenda metropolitana compartida. La proposta aborda qüestions com l’accés a l’habitatge, la transició digital, les desigualtats, la cohesió social, la seguretat, el canvi climàtic, el treball digne i l’avenç dels extremismes.
El primer eix se centra a garantir l’accés a un habitatge digne i assequible, tant de lloguer com de compra, amb una atenció especial als joves. Per assolir aquest objectiu, es planteja impulsar instruments públics i fórmules de col·laboració publicoprivada sota la direcció i el control de les administracions.
El segon eix aposta per accelerar la transició ecològica i millorar la salut urbana mitjançant el desplegament d’energies netes, la mobilitat elèctrica, l’ús de la bicicleta i la implantació de zones de baixes emissions. El tercer defensa consolidar l’escala metropolitana com a espai de governança per millorar la coordinació territorial, la presa de decisions i la prestació de serveis a la ciutadania.
La transformació digital constitueix el quart àmbit prioritari. Les propostes inclouen millorar la gestió de les dades, promoure un ús responsable de la intel·ligència artificial en els serveis públics, desenvolupar centres de dades i utilitzar rèpliques digitals per simular escenaris territorials i facilitar la planificació.
El cinquè eix planteja reforçar la cooperació publicoprivada en àmbits com el cicle de l’aigua, la gestió de residus, l’habitatge, el transport públic, la seguretat i la cultura, especialment en un context de recursos públics limitats. El sisè posa el focus en la resiliència territorial, amb més planificació i capacitat per anticipar-se a crisis econòmiques, socials, ambientals i polítiques.
En l’àmbit institucional, el setè eix defensa la necessitat d’impulsar un marc estatal favorable a les polítiques metropolitanes. En aquesta línia, es destaca la proposta de Pla d’acció de l’Agenda Urbana Espanyola per a les àrees metropolitanes, promoguda pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.
El vuitè eix reclama una participació efectiva de les ciutats i les àrees metropolitanes en els fons europeus. Davant les negociacions sobre el marc financer plurianual de la Unió Europea per al període 2028-2034 i el possible augment de la centralització en la gestió dels recursos, les institucions defensen tenir veu tant en les negociacions com en la programació i l’execució dels fons, especialment els destinats a la política de cohesió.
El novè eix aposta per reforçar la col·laboració entre administracions, sector privat i societat civil mitjançant espais de reflexió i intercanvi que permetin elaborar propostes davant els reptes territorials compartits.
Finalment, el desè eix planteja consolidar una aliança oberta i estable entre ciutats i àrees metropolitanes, amb continuïtat més enllà dels cicles electorals. L’intercanvi d’experiències i la cooperació política i tècnica han de permetre mantenir aquesta agenda compartida i avançar en solucions conjuntes.
Quinze anys d’experiència metropolitana com a punt de partida
La trobada ha servit també per posar en valor la trajectòria de l’AMB des que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, fa 15 anys, la llei que en va permetre la constitució. Aquesta experiència es planteja com un punt de partida per a altres ciutats espanyoles que busquen fórmules de governança supramunicipal per donar resposta a necessitats compartides.
Les institucions participants han refermat el compromís de treballar per una agenda metropolitana comuna basada en la lleialtat institucional, la cooperació, la innovació pública, la sostenibilitat i la cohesió social. L’objectiu és reforçar la capacitat de resposta dels territoris davant els desafiaments presents i futurs i avançar cap a polítiques públiques més coordinades, eficients i adaptades a les necessitats de la ciutadania.
