L’estratègia policial identifica almenys 34 grups actius al territori i combina prevenció, intel·ligència i investigació per limitar-ne l’activitat
Els Mossos d’Esquadra han posat en marxa el Pla Proa, una estratègia destinada a prevenir la formació de nous grups violents juvenils i reduir la capacitat d’actuació dels que ja operen a Catalunya. El pla, liderat per la Prefectura amb la participació de les comissaries generals d’Informació i d’Investigació Criminal, és fruit d’un treball iniciat l’octubre del 2024 per fer front a un fenomen que la policia considera complex i en evolució constant.
La iniciativa arriba després de detectar un increment de la violència entre joves, especialment a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. El model integra la intel·ligència policial, la prevenció, la detecció i la investigació sota una mateixa direcció estratègica, amb l’objectiu d’anticipar-se a l’aparició de nous grups i actuar contra els que ja estan implantats.
Els Mossos identifiquen almenys 34 grups violents juvenils
Segons l’anàlisi policial elaborada a l’abril, actualment hi ha almenys 34 grups violents juvenils amb activitat a Catalunya. El fenomen inclou tant menors d’edat com joves majors d’edat i presenta estructures i graus d’organització diversos.
Malgrat aquestes diferències, els grups comparteixen dinàmiques com la disputa pel control territorial, la defensa de la posició dins del col·lectiu i la rivalitat amb altres organitzacions. Segons la diagnosi policial, aquestes tensions poden afavorir l’ús de la violència com a forma de confrontació i de reforç de la cohesió interna.
Aquestes conductes tenen repercussions sobre la convivència i poden augmentar la percepció d’inseguretat a l’espai públic.
D’un model de bandes llatines a grups més diversos
La diagnosi dels Mossos constata canvis importants respecte de les anomenades “bandes llatines” que van emergir a Catalunya durant la primera dècada dels anys 2000.
Si aleshores predominaven estructures més jerarquitzades, amb una composició principalment llatinoamericana i simbologia vinculada a l’Amèrica Llatina i als Estats Units, els grups actuals presenten una realitat més diversa. Segons la policia, tenen una composició multicultural, lideratges més flexibles i relacions internes menys formals.
El control del territori i la identitat de grup continuen sent elements centrals. La vinculació al col·lectiu pot comportar lleialtat i obediència, així com la participació en activitats delictives que, segons la diagnosi policial, inclouen principalment el tràfic de drogues i els robatoris violents.
Aquesta evolució, assenyalen els Mossos, obliga a adaptar les estratègies policials a unes organitzacions que poden reorganitzar-se i estendre la seva activitat a noves zones.
Intel·ligència policial per anticipar-se a nous grups
El Pla Proa preveu centralitzar i analitzar informació procedent de tot Catalunya per convertir-la en intel·ligència policial. L’objectiu és millorar el coneixement sobre els membres dels grups, les seves estructures, els lideratges, les connexions entre organitzacions i els espais on exerceixen influència.
Aquesta informació ha de permetre detectar indicis d’activitat, anticipar possibles conflictes i orientar les actuacions policials segons les característiques de cada territori.
Prevenció, detecció i investigació
L’estratègia s’organitza en diversos àmbits complementaris. En l’àmbit preventiu, es preveu reforçar la formació dels agents i la identificació primerenca de factors de risc, especialment en zones on encara no s’ha detectat la presència d’aquests grups.
La fase de detecció se centra en la recollida i l’anàlisi d’informació per determinar quins grups actuen al territori, identificar-ne els membres i valorar-ne l’impacte. Pel que fa a la investigació, el pla contempla dispositius específics i actuacions orientades a perseguir les activitats delictives i reduir la capacitat operativa dels grups detectats.
Coordinació policial a escala catalana i territorial
La governança del Pla Proa s’articula a través d’una Taula Central i de diverses taules territorials, formades per professionals especialitzats en el fenomen. Aquests espais també poden incorporar representants de les policies locals.
El model vol combinar una estratègia comuna per a tot Catalunya amb actuacions adaptades a les particularitats de cada zona. L’objectiu final és prevenir l’aparició de nous grups violents juvenils, limitar-ne l’expansió i reduir-ne les conseqüències sobre la seguretat i la convivència.
