El senador va arribar a Miami després d’abandonar el Brasil malgrat tenir prohibit judicialment viatjar a l’estranger. La seva carta, en què inicialment es presentava com a «veritable president electe», va qüestionar el resultat de les urnes sense aportar proves de frau i podria obrir un debat penal per l’ús de símbols oficials. Mentrestant, continuen obertes dues investigacions al Suprem i creixen els dubtes sobre les conseqüències polítiques de la seva sortida.
La sortida de Flávio Bolsonaro del Brasil rumb als Estats Units ha obert un nou capítol en la crisi política posterior a les eleccions presidencials del 25 d’octubre. La marxa del senador, produïda després d’una ordre judicial que li prohibia abandonar el país, va anar acompanyada de la difusió d’una carta en què qüestionava el resultat electoral, reivindicava inicialment una victòria que no havia obtingut i anunciava que dirigiria l’oposició brasilera des de l’estranger.
L’episodi aplega diversos fronts: l’incompliment d’una ordre judicial, les contradiccions del seu missatge polític, la possible responsabilitat penal relacionada amb l’ús de símbols oficials i les conseqüències que la seva absència podria tenir per al seu mandat parlamentari. Tot això passa mentre el senador continua sent investigat en dos procediments del Tribunal Suprem Federal (STF).
De la frontera argentina a Miami
Flávio Bolsonaro va arribar a Miami el dimecres 28 d’octubre, acompanyat de la seva dona i les seves dues filles, després d’un trajecte que va passar per l’Argentina i l’Equador.
La cronologia reconstruïda a partir dels esdeveniments situa la família a la frontera argentina durant la nit del dimarts 27. Després de creuar des del Brasil per la regió de Foz do Iguaçu, va embarcar en un avió privat a Puerto Iguazú amb destinació a Guayaquil, a l’Equador, abans de continuar cap a Miami. Les autoritats migratòries argentines van confirmar posteriorment l’entrada de Flávio i la seva família.
El desplaçament es va produir després que el ministre de l’STF Alexandre de Moraes ordenés el lliurament dels passaports del senador i li prohibís sortir del país, a petició de la Policia Federal (PF). El termini establert per lliurar els documents va vèncer sense que Flávio complís l’ordre, motiu pel qual els seus passaports brasilers van ser cancel·lats.
La Policia Federal ja havia sol·licitat mesures per impedir-li sortir del territori nacional i va comunicar l’incompliment de la resolució judicial. La seqüència també va contrastar amb les declaracions prèvies del senador, que havia afirmat que mai no havia pensat a abandonar el Brasil i que lliuraria els seus documents.
Una carta que va canviar de contingut
Ja als Estats Units, Flávio va difondre una carta adreçada al poble brasiler i a la comunitat internacional. En la primera versió, es presentava com el «veritable president electe del Brasil», tot i haver perdut les eleccions davant de Luiz Inácio Lula da Silva. Posteriorment, l’expressió es va substituir per «líder del Brasil».
El document també agraïa el suport dels presidents de l’Argentina i dels Estats Units, Javier Milei i Donald Trump, i anunciava que el senador encapçalaria l’oposició brasilera des de territori nord-americà. Flávio sostenia que assumiria riscos que, segons el seu missatge, els parlamentaris del seu partit no podrien afrontar dins del Brasil.
Les successives versions de la carta no es van limitar a un canvi de formulació. La primera incloïa un escut amb la inscripció «Estados Unidos do Brazil», una denominació històrica del país que va deixar d’utilitzar-se oficialment fa dècades. En una versió posterior hi va aparèixer l’emblema actualitzat de la República Federativa del Brasil, mentre que també es va modificar la presentació inicial de Flávio com a suposat vencedor de les eleccions.
El document va convertir així una declaració política en un nou focus de controvèrsia, tant per les seves afirmacions electorals com per l’ús de símbols oficials.
Les acusacions electorals i les seves contradiccions
A la carta, Flávio qüestionava la legitimitat de les eleccions i denunciava una suposada manipulació del procés electoral. Tanmateix, no va presentar proves que acreditessin les seves acusacions.
Un dels punts més controvertits és la seva impugnació de l’ampliació de l’horari de votació fins a les 19.00 hores en determinades localitats. El senador va atribuir a aquesta decisió una suposada alteració del resultat, tot i que les campanyes del Partit Liberal (PL) i del Partit dels Treballadors (PT) havien sol·licitat prèviament una ampliació en llocs afectats per les pluges, amb l’objectiu de facilitar la participació electoral.
També és rellevant la posició expressada pel mateix entorn polític de Flávio. El coordinador de la seva campanya, Rogério Marinho, havia reconegut que no hi havia proves de frau electoral, i el Partit Liberal va reconèixer la victòria de Lula.
La carta va mantenir, malgrat tot, la impugnació política del resultat. La distància entre aquestes declaracions i la posició de la campanya i del partit constitueix un dels principals elements de contradicció documentats en l’episodi.
L’ús de l’escut oficial podria obrir un front penal
La utilització de l’antic escut en la primera versió de la carta ha plantejat una altra qüestió: si el document podria donar lloc a responsabilitat penal per l’ús indegut de símbols públics.
El jurista Lenio Streck ha assenyalat la possibilitat que els fets encaixin, depenent de les circumstàncies, en el delicte previst a l’article 296 del Codi penal brasiler, relatiu a la falsificació o l’ús indegut d’un segell o distintiu públic.
La qüestió jurídica consisteix a determinar com es va utilitzar l’emblema, si la seva inclusió podia donar una aparença institucional a una declaració particular i qui va ser responsable d’incorporar-lo al document.
La legislació preveu conductes relacionades amb la falsificació, l’alteració o la utilització indeguda de signes identificadors d’organismes públics. Tanmateix, la presència de l’escut a la carta no demostra, per si sola, que s’hagi comès un delicte. Una eventual qualificació penal dependrà de la investigació dels fets i de la comprovació dels elements exigits per la llei.
Streck també ha abordat la possible relació entre el contingut del missatge i els delictes contra l’estat democràtic de dret. En aquest àmbit, l’anàlisi requereix examinar les conductes concretes: una declaració política, fins i tot quan conté acusacions infundades, no és suficient per si sola per establir responsabilitat penal.
Dues investigacions continuen obertes al Suprem
La sortida del Brasil es produeix mentre Flávio Bolsonaro figura com a investigat en dos procediments que es tramiten al Tribunal Suprem Federal.
Un d’ells examina sospites de blanqueig de capitals relacionades amb plataformes d’apostes i operacions empresarials en què apareix l’advocat Willer Tomaz. L’altre investiga el finançament de Dark Horse, una pel·lícula sobre la trajectòria de Jair Bolsonaro, pare del senador.
Totes dues investigacions continuen en curs. Flávio i Willer Tomaz neguen haver comès irregularitats, i la condició d’investigat no equival a una declaració de culpabilitat.
La marxa cap als Estats Units no implica, per si mateixa, el tancament dels procediments, l’evolució dels quals dependrà de les decisions judicials i dels elements incorporats a cada investigació.
L’absència i el futur del mandat parlamentari
El viatge també planteja interrogants sobre la situació parlamentària de Flávio. El seu mandat, iniciat després de les eleccions del 2018, acaba el 31 de gener del 2027.
Segons les informacions publicades sobre el cas, el senador no havia comunicat formalment al Senat quant de temps romandria fora del Brasil ni havia sol·licitat una llicència. El reglament parlamentari estableix obligacions relatives a les absències a l’estranger, i les faltes injustificades poden tenir conseqüències si arriben als llindars previstos per la Constitució i les normes de la cambra.
La pèrdua del mandat no és automàtica pel fet d’abandonar el país. Perquè es produeixi per absències, s’han de complir els requisits legals corresponents. El poc temps que queda fins al final de la legislatura també condiciona les possibilitats que un procediment d’aquest tipus prosperi.
Flávio podria sol·licitar una llicència per motius particulars d’acord amb les normes aplicables. Tanmateix, segons la informació disponible, no havia formalitzat aquesta petició. El final del seu mandat tampoc no implicaria necessàriament el tancament de les investigacions judicials que l’afecten.
Una disputa que va més enllà de les fronteres brasileres
La carta agraeix expressament a Milei i Trump el seu suport i anuncia que l’oposició brasilera serà dirigida des dels Estats Units. El gest situa la disputa electoral brasilera en un escenari internacional i posa en relleu els vincles polítics de l’entorn bolsonarista amb governs i aliats estrangers.
La repercussió internacional s’ha centrat en el desplaçament de Flávio, les afirmacions sobre el resultat electoral i les diferents versions del document. L’episodi també ha revifat el debat sobre la internacionalització de les disputes polítiques i les estratègies de sectors de l’extrema dreta llatinoamericana per qüestionar processos electorals més enllà de les seves fronteres.
La situació recorda la sortida de Jair Bolsonaro cap als Estats Units després de la seva derrota electoral del 2022 i la seva negativa inicial a reconèixer el resultat. Aquest precedent aporta context polític, tot i que no converteix tots dos episodis en fets idèntics.
La seqüència actual deixa obertes diverses qüestions: les conseqüències de l’incompliment de l’ordre judicial, la possible responsabilitat penal vinculada a la carta, l’evolució de les investigacions que afecten el senador i l’impacte de la seva absència sobre el mandat parlamentari.
La controvèrsia ja no es limita a una declaració política des de l’estranger. També posa al centre el compliment de les decisions judicials, la impugnació del resultat electoral i l’ús de símbols oficials de la República.
