Antalya acull des d’aquest dilluns les negociacions climàtiques de les Nacions Unides, en un context de temperatures rècord i exigències d’acció cada vegada més grans. L’electrificació, la transició energètica i la implementació dels compromisos anteriors centren els debats. El Brasil comptarà amb un espai oficial per presentar iniciatives i promoure la cooperació.
La distància entre els compromisos climàtics i la seva aplicació efectiva torna a situar-se al centre de l’agenda internacional. La COP31, inaugurada aquest 9 de novembre a Antalya, Turquia, reuneix durant dues setmanes representants de governs, organitzacions i sectors econòmics per debatre com accelerar la resposta global a l’escalfament del planeta.
La conferència comença amb una advertència sobre la insuficiència dels avenços actuals. L’ONU insisteix que les mesures adoptades fins ara no permeten contenir adequadament l’augment de les temperatures i reclama més rapidesa en la transformació dels sistemes energètics i econòmics.
Les previsions climàtiques reforcen la preocupació. Les anàlisis publicades per les Nacions Unides apunten que el món s’encamina a superar el llindar d’1,5 °C establert a l’Acord de París. Al mateix temps, el 2026 podria situar-se entre els quatre anys més càlids de la sèrie històrica, en un context d’episodis extrems que intensifiquen els impactes sobre les poblacions i els territoris.
Una economia més electrificada com a proposta de la presidència turca
Entre les iniciatives presentades per a la conferència destaca la proposta de Turquia d’ampliar l’electrificació mundial fins a superar un terç de l’economia el 2035. Actualment, l’electricitat representa aproximadament una cinquena part del consum energètic global.
El plantejament pretén substituir progressivament les tecnologies dependents dels combustibles fòssils per alternatives elèctriques, des del transport fins als sistemes de calefacció i els equipaments industrials. La presidència de la COP31 sosté que aquesta transformació pot contribuir a reduir les emissions, millorar l’eficiència i generar noves oportunitats econòmiques.
La proposta, però, també ha suscitat crítiques. Les organitzacions climàtiques adverteixen que augmentar el consum elèctric no garanteix per si mateix una reducció de les emissions si la generació continua depenent de fonts contaminants.
El context energètic internacional afegeix pressió a les negociacions. Les conseqüències de la guerra a l’Iran, les dificultats en el transport de petroli per l’estret d’Ormuz i l’encariment dels combustibles han reforçat la preocupació per la seguretat energètica. Al mateix temps, algunes economies asiàtiques continuen ampliant el seu consum de carbó.
El pavelló brasiler busca connectar compromisos i solucions
El Brasil tindrà una presència institucional pròpia a la Zona Blava de la conferència, amb un pavelló destinat a reunir representants públics, entitats socials, empreses, universitats i organitzacions internacionals.
L’estructura comptarà amb dos auditoris, anomenats Belém i Mutirão Global. El primer estarà dedicat a debats relacionats amb les prioritats brasileres i la seva connexió amb l’agenda climàtica internacional. El segon se centrarà en l’Agenda Global d’Acció Climàtica i en iniciatives vinculades a sis eixos temàtics i 120 Plans d’Acceleració de Solucions.
L’organització és a càrrec del Ministeri de Medi Ambient i Canvi Climàtic, la Presidència de la COP30 i ApexBrasil. L’espai pretén facilitar intercanvis, presentar experiències i reforçar aliances internacionals per a l’execució de mesures climàtiques.
La programació donarà continuïtat a iniciatives impulsades durant la COP30, celebrada a Belém el 2025, amb una atenció especial a la implementació de solucions i a la cooperació entre diferents sectors.
Tecnologia, emissions i desafiaments del multilateralisme
Un altre dels assumptes presents a Antalya serà l’impacte de la intel·ligència artificial sobre el consum energètic. El creixement dels centres de dades i de les infraestructures digitals planteja interrogants sobre les emissions associades a l’expansió tecnològica.
Turquia pretén impulsar principis per a un desenvolupament tecnològic sostenible, mentre que els participants buscaran avançar en mecanismes que permetin conciliar innovació, eficiència i reducció d’emissions.
La conferència es desenvolupa, a més, en un escenari de tensions internacionals que dificulten la coordinació entre governs. La presidència turca defensa la necessitat de convertir les negociacions multilaterals en resultats concrets, vinculats a la vida quotidiana de les poblacions, com ara l’accés a energia assequible, edificis eficients, transport net i ocupació.
Amb l’electrificació, la transició energètica i la implementació dels compromisos climàtics entre les seves principals prioritats, la COP31 afronta el repte de reduir la distància entre les declaracions internacionals i les transformacions necessàries per contenir l’escalfament global.









