Hi ha nits en què el marcador és secundari. La del dimecres al Camp Nou va ser una d’elles. El Barça va guanyar el Celta per 1-0 en un partit de la jornada 33 de LaLiga i es consolida líder amb nou punts d’avantatge sobre el Madrid. Però en sortir de l’estadi, ningú parlava dels tres punts. Tothom parlava del mateix: Lamine Yamal caminant sol cap als vestidors, la mà clavada a la cuixa esquerra, just després d’haver marcat el gol que ho havia decidit tot.
Una primera part que va tenir de tot
Barça i Celta van sortir disposats a passar pàgina d’eliminacions europees que havien deixat regust amarg. Lamine va estampar la pilota al pal en la seva primera ocasió, Joan García va haver de volar per aturar un disparo dur de Pablo Durán i el Camp Nou va entendre de seguida que la nit no seria planera.
Flick havia plantejat un equip amb Eric García al mig del camp i Gavi lleugerament avançat per l’esquerra. El Celta de Claudio Giráldez, però, va llegir bé el pla: Ilaix Moriba va governar el centre, els laterals viguesos es van moure per carrils interiors i el Barça va trobar les portes tancades a tot arreu. L’únic que trobava escletxes era Lamine.
Al minut 40 va arribar el penal. Entrada de Yoel Lago, pilota al punt i xutat a l’escaire esquerre. Gol. Però just en el moment de rematar, alguna cosa va cedir a la cuixa esquerra. Es va girar cap a la banqueta, va fer senyals amb la mà i es va deixar caure. Va poder sortir pel seu propi peu, va bescanviar quatre paraules amb Flick a peu de camp i va desaparèixer pel túnel. Sense celebrar.
La primera part va acumular ensurts. Cancelo havia sortit al minut 23 per problemes al genoll. I quan el temps s’esgotava, el Camp Nou es va quedar en silenci per una raó aliena al futbol: un aficionat havia patit una parada cardiorespiratòria a la graderia. El partit va estar aturat divuit minuts. L’aficionat va ser evacuat sense que la situació anés a majors, però la tensió dins l’estadi va ser d’aquelles que no s’obliden.
El VAR es va emportar el gol i Flick va tancar
A la represa, Fermín va entrar per Gavi i va canviar la cara de l’equip. El Barça va pujar la intensitat i en una de les seves millors jugades de la nit va arribar el que hauria pogut ser el 2-0: passada de manual de Pedri, volea neta de Ferran Torres a la xarxa. El Camp Nou va esclatar. El VAR va decretar fora de joc de Ferran per centímetres. Flick va riure a la banda amb cara d’incredulitat.
En el tram final va optar per la gestió. Frenkie de Jong va entrar al minut 73 i, amb Pedri i Eric García, va tancar els espais fins al xiulet final. Amb aquest partit, Frenkie va superar Phillip Cocu com el jugador dels Països Baixos amb més partits en la història del club. Des del palco, Ronald Koeman, el tècnic que anys enrere li havia obert les portes del Barça, ho va veure de primera mà.
Nou punts i el Mundial com a ombra
El Barça suma 82 punts, el Madrid en té 73 després de caure dimecres a Elche per 3-2. El títol és pràcticament una qüestió de temps, i les matemàtiques permeten somiar a tancar-lo al Clàssic del 10 de maig al Camp Nou. Però fer-ho sense Lamine és una altra conversa.
Els primers exàmens de la nit van apuntar a una lesió als isquiotibials de la cama esquerra. Avui dijous se’n coneixerà l’abast, però tot indica una baixa d’unes cinc setmanes. Si es confirma, Lamine tanca la temporada amb 24 gols, 16 a la Lliga, sense tornar a jugar.
Per sobre de la lliga, la preocupació s’estén al Mundial. Espanya es concentra a principis de juny, i cinc setmanes de baixa deixen el millor jugador de la selecció al límit just. La lesió el torna a trobar en el pitjor moment.
El Barça guanyarà la lliga. Però la nit de dimecres al Camp Nou tindrà una sola imatge: un noi de divuit anys que acaba de marcar el gol decisiu i que camina sol, en silenci, cap als vestidors.
