Barcelona ha registrat 59 nits tòrrides
El d’aquest any ha estat l’estiu més càlid mesurat a Catalunya, amb una anomalia superior als tres graus respecte al període 1991-2020 a un 80 % del territori. Les estacions del Meteocat han registrat 20 dies en què s’han superat els 40ºC entre el juny i l’agost, una cota mai assolida abans, i sobrepassant el rècord de 16 de l’any passat.
A més, el centre de Barcelona ha viscut 59 nits tòrrides, un valor també inèdit fins ara, amb dades del punt de mesura de Can Bruixa. Els mesos d’estiu deixen el segon dia amb pics de temperatura més alts des que hi ha registres, amb els 44,1ºC de Vinebre del 8 de juliol. Alhora, els 32,5ºC a Portbou de la matinada d’aquell mateix dia estableixen la nova mínima més alta mai observada.
Les dades analitzades
L’excepcionalitat de l’estiu de 2026 queda reflectida tant a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (amb més de 20 anys de dades) com a una vintena de sèries climàtiques històriques de Catalunya (més de 75 anys de dades), incloses les sèries centenàries de l’Observatori Fabra de Barcelona i de l’Observatori de l’Ebre. Totes elles han registrat l’estiu més càlid de la seva sèrie i aquest resultat mostra que el rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori.
Segons dades de les estacions de la XEMA, les anomalies de temperatura més elevades, d’entre +4,0 °C i +4,5 °C, s’han localitzat al Pirineu Occidental, a la plana de Vic i a punts de l’interior.
Estiu sec amb excepcions
Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part del territori. En alguns sectors, com el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell, la precipitació acumulada ha estat inferior als 10 mm.
“Aquestes dades són importants per remarcar que en alguns sectors de Ponent i de la vall de l’Ebre gairebé no hi ha plogut en tot l’estiu. Malgrat que habitualment són les zones del país amb un estiu més sec, una absència gairebé total de pluja és excepcional”, explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades.
El comportament pluviomètric ha estat, però, desigual. El Camp de Tarragona n’és l’excepció més destacada, ja que principalment dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200 % de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.
Juliol, el mes més calorós
Pel que fa al desglossament mensual, els tres mesos de l’estiu (juny, juliol i agost) han estat molt càlids. Juny va ser un dels tres més càlids mesurats a Catalunya, però sobretot destaca el juliol, que ha estat el més càlid des que es tenen registres, amb anomalies de temperatura que han superat els +5 °C respecte del valor climàtic mensual. L’agost també ha estat un dels més càlids, només comparable amb el de 2003.
Els episodis de calor més destacats de l’estiu han estat l’onada de calor del 21 al 24 de juny, una segona onada del 6 al 9 de juliol i diversos episodis de calor entre el 12 i el 24 de juliol, del 28 al 31 de juliol i del 12 al 21 d’agost. L’excepcional comportament tèrmic també s’ha observat a la temperatura registrada pel radiosondatge al nivell de 850 hPa (uns 1500 m d’altura) on la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 19,8 °C, la més elevada dels 30 anys de dades disponibles. També ha estat excepcional la temperatura de l’aigua superficial de l’aigua del mar: a l’Estartit, la temperatura de l’aigua ha superat els 22 °C des de finals de juny i ha assolit una màxima de 27,8 °C el 13 d’agost, valor rècord absolut de la sèrie iniciada l’any 1974
