Injecta plasma ric en plaquetes a una part de les foses nasals, una pràctica que ja ha donat bons resultats a països com Estats Units
L’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, és un dels primers centres sanitaris d’Espanya en començar a provar una teràpia per a que pacients que van perdre olfacte arran de la covid puguin recuperar-ne.
El tractament consisteix en aplicar amb anestèsia local plasma ric en plaquetes en la zona olfactiva del nas, a la part superior de las foses nasals. D’aquesta manera s’estimula l’epiteli olfactiu, el teixit encarregat de detectar les olors. El procediment és ambulatori i no requereix ingrés previ o posterior i el pacient pot fer vida normal poques hores després.
De fet, tot plegat no dura més d’una hora, i comença amb l’obtenció d’una petita mostra de sang del propi pacient, que després de passar per un procés de centrifugació, concentra una fracció rica en plaquetes i en factors de creixement. Així, la tècnica guanya en seguretat i biocompatibilitat, fent que el risc de complicacions sigui molt baix.
La teràpia ja s’ha posat en pràctica amb bons resultats a països com Estats Units, França i Bèlgica i a Can Ruti ja s’ha aplicat en una desena de pacients. Totes dones, d’entre 40 i 70 anys, algunes ateses pel Programa de Covid Persistent, en tant que aquesta malaltia va ser una gran desencadenant de la pèrdua d’olfacte arran de la pandèmia.
Des de llavors, totes elles s’han sotmès, sense èxit, a l’única teràpia existent fins ara per mirar de recuperar capacitat olfactiva: és l’anomenat entrenament olfactori, consistent en olorar, un parell de vegades al dia durant mesos, olors com la llimona, la rosa, clau d’espècia o eucaliptus.
El protocol que ha establert la Unitat d’Olfacte de la secció de Rinologia del Servei d’Otorrinolaringologia del Germans Trias i Pujol per aplicar aquesta teràpia preveu dur a terme una primera injecció en cada pacient i, seguidament, sotmetre’l a una prova d’olfacte, per valorar si s’ha experimentat alguna recuperació olfactiva. Per començar a saber-ho, però, serà necessari que passin d’entre 3 a 6 mesos.
Menjar en mal estat, fugues de gas, aïllament social…
La pèrdua d’olfacte, mèdicament coneguda com a anòsmia si és total o hipòsmia si és parcial, acostuma a ser conseqüència d’una inflamació nasal, d’al·lèrgies, de sinusitis o d’obstruccions. També pot estar associada a l’ús de certs medicaments i a l’exposició a tòxics, així com ser símptoma d’infeccions respiratòries, com la covid-19. De fet, segons les dades recollides durant la pandèmia, l’anòsmia sobtada va afectar aproximadament un 20 % dels contagiats de COVID-19 a Catalunya. La gran majoria va anar recuperant l’olfacte gradualment, però 1 de cada 10 afectats ha trigat molt en recuperar-lo o no ho ha fet i pateix alteracions persistents.
Segons dades de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia, aproximadament unes 400.000 persones viuen sense olfacte a Espanya, una xifra que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que afecta el 5% de la població mundial.
I tot plegat afecta a qui ho pateix de forma diversa i amb riscos evidents, com és el fet de no poder olorar menjar en mal estat, de no advertir incendis o fugues de gas, o de patir inseguretat per la higiene personal o descuidar la de llar. A més, els afectats experimenten un major malestar emocional i aïllament social: per exemple, no poden gaudir de sortir a dinar o a sopar amb la família i els amics, o tenen menys parelles sexuals, sobretot en població jove.
