El 21,3 % de la ciutadania de la zona té nacionalitat estrangera, un 32,4 % més que fa 15 anys
L’àrea metropolitana de Barcelona ha reduït el seu pes poblacional en relació amb el conjunt de Catalunya i s’ha envellit amb «certa intensitat». Així es desprèn de la publicació L’AMB en Xifres 2026. La metròpoli en 100 indicadors, un document elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Segons l’estudi, la població de 65 anys i més conforma l’any 2025 un 20 % del conjunt de la població metropolitana i, sumada a la població jove, és la que presenta més índexs de soledat. L’informe detalla que un 21,3 % de la població metropolitana té nacionalitat estrangera, 32,4 % més que fa 15 anys. L’ocupació als municipis de la metròpolis (1,94 milions) mostra una tendència al creixement, amb un augment de les activitats de serveis, el 86,8 % del total el 2025.
L’informe també indica que un 15 % de la població metropolitana declara haver estat «discriminada» en algun moment. Segons l’estudi de l’AMB, l’origen s’erigeix en un dels «eixos rellevants» d’aquesta discriminació. Pel que fa a les desigualtats, també és una societat «menys desigual».
La compravenda creix un 6 %
Per altra banda, l’informe de l’Institut Metròpoli també indica que, al llarg dels darrers anys, l’hegemonia de la propietat de l’habitatge ha donat pas a l’auge del lloguer. Respecte al 2024, els contractes de lloguer han caigut un 8 %, mentre que les operacions de compravenda s’han incrementat un 6 %. Tot i aquesta correcció recent, la preponderància del lloguer durant aquests anys suposa canvis i ruptures en el teixit veïnal, i és un dels factors que dificulta l’establiment de vincles i convivència.
Les persones que viuen en habitatges de propietat declaren amb més freqüència relacions veïnals habituals que les que viuen de lloguer: el 18,3 % de les que viuen en propietat es fan favors, davant només el 12,2 % de les de lloguer, amb menys ajuda mútua, d’acord amb l’estudi.
Activitat i ocupació
Pel que fa a l’ocupació als municipis de l’AMB, l’informe mostra una «clara tendència» al creixement amb un pes creixent de les activitats de serveis. De fet, el sector serveis és clarament el motor principal de l’ocupació a l’AMB l’any 2025 (86,8 % del total), seguit de la indústria (8,4 %), la construcció (4,8 %).
Els contractes temporals han continuat disminuint el 2025. Els indefinits, tot i situar-se lleugerament per sota dels registrats el 2024, es mantenen per sobre dels valors previs a la reforma laboral del 2022. El pes dels contractes temporals sobre el total se situa en el 57,4 % (amb anterioritat se situaven per sobre el 80 %).
Dels 516.570 contractes indefinits registrats el 2025, els homes (276.908) n’han signat més que les dones (239.662), un patró que es repeteix al llarg del període 2016-2025. En canvi, dels 695.712 contractes temporals, les dones (373.608) n’han signat més que els homes (322.104).
Sostenibilitat
La contaminació atmosfèrica ha baixat un 37 % pel NO2 i un 13 % per les partícules en suspensió PM10 en els darrers 10 anys, principalment degut per la modernització del parc automòbil. Recentment, s’ha arribat sota el llindar legal nacional, però encara queda baixar per l’objectiu del 2030, tal com indica l’estudi.
Altres polítiques dutes a terme, en aquest àmbit, han fet que la generació de residus per habitant hagi baixat un 18 % en els últims 20 anys, amb un increment de la recollida selectiva des del 20 % al 40 % dels residus totals, si bé, encara per sota de la mitjana de Catalunya (56 %).
També ha disminuït un 25 % el consum d’aigua, mentre que l’ús de fonts alternatives a l’abastament d’aigua dels rius Ter i Llobregat, com l’aigua subterrània, dessalada i regenerada que han pujat força, sobretot durant la sequera.
Tot i les «millores», existeixen encara «diferències importants» entre municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, en el consum de recursos i impactes ambientals, explicades per factors socioeconòmics i urbans, segons reitera l’informe.
Mobilitat
El 75,4 % dels desplaçaments a la metròpoli de Barcelona es fan en modes actius o en transport públic. Tot i que aquesta xifra és similar a la registrada en el període 2011-2013, entre els anys 2015 i 2018 el pes conjunt de la mobilitat activa i del transport públic se situava al voltant del 72 %.
Entre altres mesures que han implicat aquest camí cap a una mobilitat més sostenible, hi ha la consolidació de l’autobús metropolità de gestió indirecta de l’AMB, que arriba als 129,9 milions de viatges anuals, davant dels 75,2 milions l’any 2011.
Pel que fa a la bicicleta, s’enforteix la seva presència a l’agenda de les polítiques metropolitanes de mobilitat sostenible, tot i que el canvi d’hàbits és «excessivament lent». Actualment, representa el 2,1 % dels desplaçaments en dia feiner a la metròpoli, segons l’informe.
