El Marroc va segellar la seva classificació per als vuitens de final després d’imposar-se per 4-2 a Haití en un partit tan imprevisible com exigent, una victòria treballada, incòmoda i molt reveladora que va confirmar el passi del conjunt nord-africà com a segon del Grup C, empatat a punts amb el Brasil però per darrere en la diferència de gols.
Sobre el paper, el partit semblava oferir al Marroc una oportunitat ideal per tancar la fase de grups amb relativa tranquil·litat. Haití ja estava eliminada, no s’hi jugava res més enllà de l’orgull competitiu i arribava amb dues derrotes en dos partits. Però el guió va saltar pels aires ben aviat. El conjunt caribeny no només va competir, sinó que va obligar el Marroc a remuntar dues vegades en una de les primeres parts més vibrants del que portem de Mundial.
Haití va colpejar primer amb un gol en pròpia porta del Marroc, encenent de seguida el partit i reforçant la sensació que la selecció nord-africana no tindria una nit fàcil. El Marroc va respondre amb rapidesa i va aconseguir equilibrar el marcador gràcies a Achraf Hakimi, que va tornar a assumir galons en un moment delicat i va donar aire a un equip sorprès per l’agressivitat del rival. Tot i això, l’empat no va estabilitzar el partit. Haití es va tornar a avançar poc després amb un gol de Wilson Isidor, insistint en una idea que va acompanyar tot el partit: ja eliminada, jugaria sense por i amb la intenció de marxar del torneig deixant empremta.
L’intercanvi de cops no es va acabar aquí. Abans del descans, Ismael Saibari va tornar a aparèixer per al Marroc i va signar el 2-2 amb què es va tancar una primera meitat de vertigen, oberta, emocional i amb un ritme molt superior al que probablement esperava Mohamed Ouahbi. Per al migcampista marroquí, el gol va confirmar la seva condició de futbolista decisiu en aquesta fase de grups: ha marcat en els tres partits del torneig, una regularitat que explica bona part del bon moment ofensiu de l’equip.
La segona part va canviar de to, tot i que no d’exigència. El Marroc va entendre que necessitava més control i més paciència per evitar un accident competitiu i es va començar a instal·lar amb més continuïtat en camp rival. Haití, molt més castigada per l’esforç de la primera meitat, va anar perdent metres i va començar a resistir a prop de la seva pròpia àrea, sostinguda per l’empenta emocional d’un comiat que ja era digne fins i tot abans del resultat final.
El desenllaç va arribar des de la banqueta. En el tram final, quan el partit amenaçava d’embolicar-se perillosament, Soufiane Rahimi va aparèixer per marcar el 3-2 i posar el Marroc per davant per primera vegada en tota la nit. Poc després, el jove Gessime Yassine, de només 20 anys, va sentenciar el duel amb el quart gol i va tancar una remuntada que allibera el conjunt nord-africà i li permet avançar a les eliminatòries sense necessitat de mirar més què passava a Miami.
La victòria classifica el Marroc amb set punts, els mateixos que el Brasil, tot i que finalment el conjunt d’Ouahbi acaba segon del grup per diferència de gols. El balanç de la primera fase continua sent clarament positiu: empat contra el Brasil, triomf davant Escòcia i una remuntada treballada contra Haití que confirma tant la seva capacitat competitiva com algunes fragilitats defensives que convindrà corregir abans dels encreuaments.
Haití, per la seva banda, s’acomiada del Mundial sense punts, però amb una imatge força més valuosa del que reflecteix la classificació. La selecció caribenya va tornar a demostrar personalitat, es va atrevir a discutir el partit a un rival superior i va estar molt a prop d’arrencar almenys un resultat històric. No ho va aconseguir, però se’n va anar deixant una cosa potser igual d’important: la sensació que el seu retorn al torneig, 52 anys després, no va ser una simple anècdota.
