El Marroc afronta l’última jornada del Grup C en una posició de privilegi, tot i que encara sense res assegurat. La selecció nord-africana arriba al duel contra Haití amb quatre punts, empatada amb el Brasil, i depèn d’ella mateixa per arribar als vuitens de final i fins i tot per tancar la fase de grups en la primera posició. A l’altra banda hi haurà un Haití ja eliminat, però decidit a acomiadar-se del Mundial amb una imatge competitiva i amb la possibilitat d’alterar el destí dels seus rivals.
El conjunt dirigit per Mohamed Ouahbi ha estat, fins ara, una de les seleccions més sòlides del grup. Va empatar amb el Brasil en el debut deixant una gran impressió tàctica i, en la segona jornada, va derrotar Escòcia per 0-1 en un partit que va confirmar tant la seva maduresa competitiva com la seva ambició. El Marroc no només va guanyar: va tornar a transmetre la sensació de ser un equip equilibrat, intens, capaç de pressionar amunt i de controlar trams llargs del joc amb pilota.
Aquest creixement també es reflecteix en el discurs del vestidor. Ouahbi ha deixat clar a la vigília que l’objectiu no és simplement classificar-se, sinó acabar per davant del Brasil si el grup li ho permet. La victòria davant d’Haití col·locaria el Marroc amb set punts i obligaria la selecció brasilera a respondre contra Escòcia si vol conservar el primer lloc. L’ambició marroquina, per tant, no es limita a superar la fase de grups: també passa per assegurar-se un encreuament més favorable a la següent ronda.
En el pla futbolístic, el Marroc arriba reforçat pel rendiment de diverses peces clau. Achraf Hakimi continua sent el líder competitiu de l’equip, Sofyan Amrabat ha donat consistència al mig del camp i Ismael Saibari, autor del gol contra Escòcia i ja decisiu també davant del Brasil, s’ha convertit en una de les grans revelacions de l’inici del torneig. La selecció africana ha trobat un equilibri notable entre agressivitat sense pilota, qualitat en les transicions i capacitat per sostenir la possessió quan el partit ho exigeix.
La principal incògnita és quin tipus de partit proposarà Haití. Eliminada després de perdre contra Escòcia i el Brasil, la selecció caribenya arriba sense opcions matemàtiques, però no sense arguments emocionals. El seu tècnic, Sébastien Migné, va insistir després de la derrota davant del Brasil que l’equip ha demostrat estar a l’altura del torneig i que l’últim partit ha de servir per tancar la participació amb dignitat competitiva. Haití ja no té res a perdre i això, en aquest tipus de contextos, pot convertir-la en un rival incòmode si el Marroc abaixa la intensitat.
La selecció haitiana ha competit millor del que suggereixen els seus resultats, tot i que ha pagat car dos problemes estructurals: la falta de gol i les dificultats per resistir durant molts minuts a prop de la seva pròpia àrea. Contra Escòcia va deixar una imatge combativa i davant del Brasil va resistir fins que la qualitat individual del rival va acabar trencant el partit abans del descans. Ara buscarà un tancament més amable, probablement apostant per un bloc compacte, atacs ràpids i un esforç físic molt alt per sostenir el marcador el màxim temps possible.
La lògica del grup situa el Marroc com a clar favorit. Té més talent, més automatismes i un context classificatori que li exigeix no especular. Tanmateix, el partit amaga una trampa evident: qualsevol concessió pot obrir una nit de nervis si el Brasil s’avança aviat contra Escòcia i la primera plaça comença a escapar-se. El Marroc té al davant una gran oportunitat per confirmar la seva condició com un dels projectes més seriosos del torneig. Haití, tot i estar ja eliminada, encara pot condicionar el desenllaç del grup.
