La proposta aprovada pel Consell de Ministres també preveu ampliar en 3.577 hectàrees la zona perifèrica de protecció i incorpora nous espais naturals de quatre comarques
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ampliarà la seva superfície amb 2.259 hectàrees més, un increment del 16,25% respecte de l’extensió actual. El Consell de Ministres ha aprovat la proposta d’ampliació, elaborada conjuntament per la Generalitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La modificació afecta sis municipis de quatre comarques: la Torre de Capdella i Sort, que aportaran terrenys al parc nacional, i Vilaller, Rialp, Espot i Vielha e Mijaran, que també incorporaran nous espais a la zona perifèrica de protecció.
En concret, la proposta preveu sumar 3.577,43 hectàrees a aquesta zona perifèrica, que envolta el parc i contribueix a preservar-ne l’entorn natural. També modifica els límits de l’espai protegit a Espot, on s’exclouran 201,63 hectàrees parcialment ocupades per l’estació d’esquí.
Amb aquests canvis, la superfície conjunta del parc nacional i la zona perifèrica de protecció arribarà a les 43.572,78 hectàrees, davant les 39.995,35 actuals, un increment del 8,94%. La proposta també incorpora Rialp a l’àmbit territorial vinculat al parc.
La Vall Fosca i la serra del Rei, entre les noves incorporacions
L’ampliació permetrà protegir nous espais d’alta muntanya amb un important valor natural i paisatgístic. Bona part dels terrenys se situen per sobre dels 2.300 metres d’altitud i inclouen pastures alpines, matollars, tarteres i formacions rocoses amb un elevat grau de naturalitat.
Entre les incorporacions més destacades hi ha la capçalera de la Vall Fosca, a la Torre de Capdella, i el sector de la serra del Rei, a Sort. Aquests espais inclouen relleus d’alta muntanya i el conjunt lacustre de Mainera, a més d’altres estanys d’origen glacial.
La modificació també ampliarà la representació d’hàbitats com les pastures d’alta muntanya, els matollars supraforestals, les zones humides i les molleres. Aquests ecosistemes tenen un interès especial per la seva biodiversitat i per la seva vinculació amb els processos naturals d’origen glacial i periglacial.
Més protecció per al gall fer, l’os bru i el trencalòs
Un altre dels objectius de l’ampliació és reforçar la conservació d’espècies amenaçades o protegides que habiten als Pirineus. Entre les que se’n beneficiaran hi ha el gall fer, l’os bru, el trencalòs, el mussol pirinenc i la perdiu blanca, així com diverses espècies de flora pròpies de l’alta muntanya.
Pel que fa a la zona perifèrica de protecció, les noves incorporacions inclouen la vall de Besiberri, a Vilaller; els sectors de Caregue i Bedollar, a Rialp; la capçalera de la Noguera Ribagorçana i l’entorn de l’estany Redon, a Vielha e Mijaran, i la Solaneta d’Espot.
Aquests territoris aporten hàbitats com les bedolledes i la vegetació de ribera, a més d’espais importants per a la distribució de l’os bru i el gall fer. En el cas de la Solaneta d’Espot, la incorporació també permetrà reforçar la protecció d’una zona de reproducció del trencalòs.
Segons els impulsors de la proposta, l’ampliació no només augmentarà la superfície protegida, sinó que també millorarà la connexió entre els diferents hàbitats i facilitarà els desplaçaments de la fauna. Aquesta continuïtat ecològica és especialment rellevant davant amenaces com el canvi climàtic.
Els terrenys que s’incorporaran són de titularitat pública i, segons la proposta, tenen unes característiques naturals compatibles amb els objectius de conservació del parc. La iniciativa compta amb el suport dels ajuntaments afectats, de l’òrgan gestor de l’espai protegit i de la Generalitat.
L’última ampliació es va fer el 1996
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va ser declarat l’any 1955 i reclassificat el 1988. La darrera ampliació es va produir el 1996, quan es van incorporar nous terrenys i la superfície del parc va quedar fixada en 14.119 hectàrees.
La nova proposta busca ampliar la representació dels ecosistemes pirinencs dins la Xarxa de Parcs Nacionals i incorporar espais naturals que complementin els valors ambientals ja protegits.
En la seva elaboració han participat l’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) i la Generalitat, que han treballat conjuntament en la definició dels nous límits i dels terrenys que es proposa incorporar. La col·laboració s’emmarca en les tasques de coordinació i cooperació entre administracions per consolidar la Xarxa de Parcs Nacionals.









