El Museu Diocesà exposa obres de Guttuso, Manzù i Fazzini que reflecteixen el dolor i la devastació de la Segona Guerra Mundial
Els Museus Vaticans exposen per primera vegada a Espanya una mostra integrada exclusivament per obres de les seves col·leccions. El Museu Diocesà de Barcelona acull fins al 8 de desembre l’exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, que reuneix pintures i escultures d’artistes com Giacomo Manzù, Renato Guttuso, Marino Marini, Carlo Carrà i Pericle Fazzini.
La mostra proposa un recorregut per la passió de Crist, des de la solitud i la traïció del petó de Judes fins a diverses crucifixions i pietats, abans de culminar amb la resurrecció. La majoria de les peces daten de finals dels anys trenta fins als anys cinquanta i formen part de la Col·lecció d’Art Modern i Contemporani dels Museus Vaticans.
La directora de la institució, Barbara Jatta, ha explicat que els Museus Vaticans han col·laborat amb museus diocesans d’arreu del món, però que fins ara no ho havien fet a Espanya amb una exposició d’aquestes característiques. Jatta reivindica una col·lecció d’art modern i contemporani que, segons diu, “no gaire gent coneix”, davant la imatge dels Museus Vaticans associada principalment a les antiguitats, la Capella Sixtina i Rafael.
La iniciativa és la primera col·laboració entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.
Una col·lecció que va més enllà de la Capella Sixtina
Jatta, que fa deu anys que dirigeix els Museus Vaticans, explica que vol reforçar el diàleg amb els museus diocesans, tant d’Itàlia com de la resta del món. En aquest sentit, considera encertada la decisió del director del Museu Diocesà, Robert Baró, de donar visibilitat a una part de les col·leccions vaticanes que sovint queda en segon pla.
“Els Museus Vaticans són molt més” que la Capella Sixtina, remarca la directora. Jatta recorda que l’art religiós del segle XX va sorgir en un període “difícil i dramàtic”, també des del punt de vista espiritual, però que alhora va ser una època de gran creativitat artística i espiritualitat.
L’origen de la col·lecció es remunta al papa Pau VI, que el 1964 va reunir artistes a la Capella Sixtina. Gairebé una dècada després, el 23 de juny de 1973, va donar als Museus Vaticans un conjunt d’unes 900 obres que va constituir el nucli inicial de la col·lecció. Moltes de les peces que ara es poden veure a Barcelona provenen d’aquest fons.
Fins ara, els Museus Vaticans havien col·laborat amb institucions de l’Estat mitjançant el préstec d’obres concretes. Jatta destaca que aquesta és la primera exposició dedicada íntegrament a les seves col·leccions i es mostra oberta a futures col·laboracions amb museus catalans i espanyols.
Les ferides de la guerra, reflectides en les crucifixions
Un dels eixos centrals de l’exposició són les crucifixions, que remeten sobretot als anys de la Segona Guerra Mundial. La comissària, Rosalia Pagliarani, explica que els artistes van recórrer a aquesta iconografia per expressar “el dolor, la solitud i l’opressió de l’home modern”, unes experiències que havien viscut “en pròpia pell”.
Les pietats constitueixen un altre dels grans temes de la mostra i estableixen un diàleg amb figures com Miquel Àngel i el Greco. Pagliarani destaca especialment l’obra de Francesco Messina, que evoca la Pietà Rondanini de Miquel Àngel. L’escultor en tenia una reproducció en guix, feta expressament a Florència, que va conservar durant tota la vida.
El recorregut es tanca amb la resurrecció, representada a través de l’esbós final en bronze de la gran escultura que Pericle Fazzini va crear per a l’Aula Pau VI, la sala d’audiències del Vaticà que encara utilitzen els papes. L’obra va ser un encàrrec directe de Pau VI.
