La selecció espanyola va guanyar 0-1 amb un gol d’Álex Baena, va acabar líder del grup H i va deixar fora un Uruguai enfonsat, que s’acomiada del Mundial sense guanyar cap partit.
Espanya va tancar la fase de grups amb una victòria seriosa, sòlida i molt valuosa contra l’Uruguai. La selecció de Luis de la Fuente va guanyar 0-1 a Guadalajara gràcies a un gol d’Álex Baena al minut 42 i va acabar primera del grup H. No va ser una nit de gran brillantor ofensiva, però sí una demostració d’ofici, control i maduresa competitiva. Espanya va tornar a deixar la porteria a zero i va confirmar una de les grans notícies del seu Mundial: encara ningú li ha pogut marcar.
El partit arribava amb una càrrega emocional enorme. Espanya era líder, amb quatre punts, i depenia d’ella mateixa per tancar la fase des de dalt. L’Uruguai, en canvi, estava obligat a guanyar. La Celeste havia empatat els dos primers partits, contra l’Aràbia Saudita i Cap Verd, i no tenia marge per a un altre entrebanc. Però va tornar a quedar-se sense resposta. L’equip de Marcelo Bielsa va empènyer per moments, però mai va trobar la claredat necessària per trencar el pla espanyol.
Espanya va fer el que havia de fer. Va controlar la pilota, va administrar els temps i va aprofitar un error de Muslera per marcar abans del descans. L’Uruguai no va trobar camins, es va anar carregant de frustració i va acabar el partit amb deu jugadors per l’expulsió de Canobbio en el temps afegit. La imatge final va ser contundent: Espanya celebrant el lideratge i l’Uruguai fora del Mundial.
Baena decideix una nit de molta tensió
El gol va arribar al minut 42, en un d’aquells moments que canvien completament una fase de grups. Álex Baena va rebre a la frontal, va preparar el xut i la pilota va acabar dins de la porteria després d’una mala intervenció de Fernando Muslera. El porter uruguaià no va estar fi i Espanya va aprofitar el regal. Va ser l’únic xut a porteria de la selecció espanyola, però va ser suficient per decidir el partit.
Baena va ser l’MVP del partit. En un duel amb poques ocasions clares, la seva aparició va tenir un valor enorme. No només va marcar el gol de la victòria, sinó que va donar a Espanya la tranquil·litat que necessitava abans del descans. El seu gol va obligar l’Uruguai a jugar contra el marcador, contra el rellotge i contra els seus propis nervis.
La Celeste va acusar molt el cop. Fins aquell moment havia intentat incomodar Espanya amb intensitat, pressió i duels físics, però sense gaire claredat. Després del gol, l’ansietat va créixer. L’Uruguai necessitava dos gols per canviar el seu destí i mai va donar la sensació de tenir prou futbol per aconseguir-ho.
Espanya se sosté al darrere
La selecció espanyola va tornar a deixar la porteria a zero. La dada no és menor. Espanya va acabar la fase de grups sense encaixar cap gol: 0-0 contra Cap Verd, 4-0 contra l’Aràbia Saudita i 0-1 contra l’Uruguai. Aquesta solidesa defensiva s’ha convertit en una de les grans armes abans d’entrar a la fase eliminatòria.
Unai Simón va tornar a respondre quan ho va haver de fer. No va ser un partit de moltes aturades, però sí de màxima concentració. L’Uruguai només va xutar una vegada a porteria i el porter espanyol va estar segur. L’aturada a Maxi Araújo abans del descans va ser una de les accions importants de la nit, perquè va evitar una reacció immediata de la Celeste.
La defensa espanyola també va estar molt ferma. Pau Cubarsí, Aymeric Laporte, Marc Cucurella i Marcos Llorente van mantenir la concentració durant tot el partit. Espanya no va concedir espais clars, va defensar bé l’àrea i va evitar que Darwin Núñez pogués rebre en avantatge. L’Uruguai va acabar atacant més per necessitat que per joc.
Anàlisi del partit
Espanya va guanyar des del control. Va tenir un 67% de possessió, va completar 553 passades i va obligar l’Uruguai a córrer darrere la pilota durant molts minuts. La selecció no va ser especialment profunda, però sí ordenada. Va entendre que el partit no demanava una bogeria ofensiva, sinó maduresa competitiva.
L’Uruguai, per la seva banda, va quedar atrapat en la seva urgència. Necessitava guanyar, però no va trobar una estructura ofensiva neta. Va fer cinc rematades totals, només una a porteria, i va caure cinc vegades en fora de joc, una dada que reflecteix els seus problemes per atacar amb precisió. La Celeste va voler córrer, va buscar pilotes llargues i va intentar empènyer a la segona part, però Espanya va controlar bé els espais.
Luis de la Fuente també va gestionar el partit amb la banqueta. Van entrar Dani Olmo, Fabián Ruiz, Yeremy Pino, Ferran Torres i Nico Williams per refrescar cames i sostenir l’avantatge. Ferran Torres va tenir l’ocasió més clara per sentenciar, amb un xut al travesser al minut 86. El 0-2 no va arribar, però tampoc va fer falta.
El partit va acabar amb l’expulsió de Canobbio al 90+4. La vermella va ser la imatge perfecta de la frustració uruguaiana. La Celeste queda fora del Mundial, sense victòries i amb la sensació d’haver desaprofitat una fase de grups que semblava molt més favorable abans de començar.
Ambient i conseqüències
Guadalajara va viure una nit de molta tensió. L’afició uruguaiana va començar empenyent amb força, conscient que la seva selecció jugava al límit. Però el gol d’Espanya va canviar l’ambient. La graderia celeste va anar perdent energia i la frustració va créixer amb el pas dels minuts.
Els seguidors espanyols, en canvi, van viure la segona part amb una barreja de prudència i confiança. Espanya no va sentenciar, però tampoc va patir massa. Cada recuperació, cada passada llarga i cada intervenció defensiva acostaven la selecció al lideratge.
Espanya passa com a primera de grup. L’Uruguai marxa sense guanyar cap partit. La selecció espanyola avança amb una idea clara: potser no sempre brilla, però competeix, guanya i no encaixa. I en una fase eliminatòria, això pot valer or.
