La directora del GESOP Àngels Pont considera que un entorn social més divers fa que s’hagin de repensar les polítiques públiques
La fundadora i directora del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), Àngels Pont, manté que el fet que tinguem una societat més diversa que fa anys fa que s’hagin de repensar i renovar les polítiques públiques. L’experta en sondejos sociològics i electorals considera que la societat està mancada de confiança en la política i considera que la crispació, la polarització i l’auge d’opcions d’ultradreta són conseqüència d’aquesta desafecció creixent.
-Fa més de 20 anys que es dedica a la investigació social i a l’opinió pública. Quins canvis profunds s’han produït a la societat catalana i espanyola durant aquest període de temps?
En aquests últims 20 anys s’han produït canvis molt profunds que havien començat a notar-se a finals del segle passat i que s’han consolidat en els últims anys: demogràfics i digitalització .
Els canvis demogràfics amb un fort retrocés de la natalitat, l’allargament de l’esperança de vida i les migracions configuren una realitat molt diversa amb reptes nous tant des del punt de vista social com polític. Per altra banda la digitalització ha creat un món nou on bona part de la vida dels individus passa per la xarxa. Han canviat la forma com ens relacionem i com ens informem. Totes les relacions (laborals, afectives, mercantils, administració) estan digitalitzades. Els canals per on s’informa la ciutadania són múltiples, interactius i de característiques diferents contribuint a una fragmentació social creixent. El món virtual irromp progressivament i ràpidament en la vida de les persones, actualment amb la IA que posa de relleu més canvis en profunditat pels pròxims anys.
A això s’hi suma, un canvi de valors i estils de vida molt importants en altres aspectes com els tipus de famílies o el rol de les dones que han propiciat trajectòries vitals més heterogènies.
Tenim un entorn social més divers, més fragmentat, més heterogeni, més connectat i exigent, que requereix repensar i renovar les polítiques públiques.
-Considera que les enquestes que fa una empresa, com ara GESOP, reflecteixen la realitat social o també contribueixen a construir-la?
Les enquestes són una molt bona eina per entendre la realitat social. A més, les millores metodològiques que ens ofereix la tecnologia permet avançar també per estudiar-ne millor les diferents dimensions.
Les enquestes si estan ben dissenyades —mostres representatives, preguntes neutres, metodologies transparents— ofereixen una fotografia fiable de què pensa la societat en un moment determinat.
Quan els resultats es difonen, sobretot els que ho fan a través dels mitjans, poden tenir un efecte en l’opinió pública impactant en el debat públic o, fins i tot, en el canvi de percepcions que poden incidir en el canvi d’alguns comportaments. Ara bé, cal no sobredimensionar aquest efecte. Les enquestes no creen opinions del no-res, treballen sobre actituds, valors i experiències prèvies que ja existeixen a la societat.
-Les seves enquestes es publiquen a grans mitjans o les encarreguen partits polítics o administracions. Fins a quin punt això pot influenciar en la interpretació de les dades?
Els resultats no estan influenciats pel client. Òbviament cada client té els seus objectius i en base això es configura la informació que es recull. En preguntes i informacions similars els resultats són els mateixos, però lògicament les lectures poden diferir. És aquí on els professionals tenim un paper important perquè les lectures o interpretacions siguin fidels al que diuen les dades.
-Hi ha el risc que les enquestes condicionin el vot, per allò d’afegir-se al cavall guanyador?
En aquest context no sé si la paraula risc és la més encertada. Les enquestes donen informació del què pot passar i això pot influir en algunes persones en la tria final del vot. Acostumen ser decisions que solen obeir a moments excepcionals. És el cas del vot útil.
-Quin és el futur de les enquestes tradicionals en una societat cada cop més fragmentada?
Doncs adaptar-se a la nova realitat. Aprofitar els avenços tecnològics per arribar de més maneres a la gent i fer servir metodologies estadístiques més innovadores pel tractament de les dades. A l’hora, combinar-ho amb altres fonts o canals rics en informació sobre els comportaments i els gustos de la població. Estic pensant amb les xarxes socials, tècniques d’observació o metodologies big data per exemple.
-Els darrers anys s’ha produït una important desafecció política. Què diuen les dades sobre la confiança en les institucions?
La desafecció no para de créixer i les institucions se’n ressenten. La ciutadania es mostra escèptica i mancada de confiança i apunten directament a la política. L’augment de la crispació política, la creixent polarització o l’augment d’opcions d’ultradreta són conseqüència de la desafecció. Recuperar la confiança és la clau per guanyar credibilitat.
-Com considera que estan afectant a l’opinió pública espanyola els grans conflictes internacionals que s’estan donant actualment?
Si que l’estan afectant i probablement ho faran més del que encara estem percebent. Estan afectant a l’estat emocional produint incertesa i, fins i tot, por. En la mesura que el efectes encara siguin més tangibles, com per exemple l’increment de preus com a conseqüència de tots els aquests conflictes, més podrà afectar en els comportaments, sentiments i, també, posicionaments polítics. És possible, per exemple, que l’actuació de Trump acabi perjudicant als seus aliats europeus. Però vaja, ho veurem en els propers mesos, els canvis són més ràpids i vius que mai.
-Els darrers anys han pres molta importància a la societat les xarxes socials. Com considera que han canviat la forma de mesurar l’opinió pública?
Són una font d’informació molt important, per alguns la més important que tenim en els nostres dies. Ens dona accés a un munt de comentaris i opinions que les persones deixen a les xarxes, sobre qualsevol cosa, a l’igual que ens parlen dels seus comportaments i les seves relacions. Per alguns, del que no es parla a les xarxa no és important. Cal anar en compte en saber en cada cas a que respon la informació o conversa que s’hi produeix. Ens permet veure i copsar al moment qui i de què parla la gent que està a la xarxa, que no podem oblidar que no és tota la gent, ni la gent que hi és hi està exposada de la mateixa manera. Permet anàlisis molt riques, però no representatives del cos social. Ens aporta informació qualitativa que permet entendre i interpretar millor el que es pregunta i observa a les enquestes, que si tenen la voluntat i la metodologia de ser representatives. De fet, sovint és més precís el que ens poden dir 800 persones ben seleccionades que no pas milions de dades esbiaixades.
