Encara recordo amb afecte com el meu «jo petit» podia passar hores amb un llibre entre les mans, aliè al soroll del món que l’envoltava.
Aquella fascinació cap a la màgica saga de Harry Potter no només per la història, sinó per la sensació de pertànyer a un univers que es desplegava paraula a paraula. Llegir no era una obligació escolar; era una porta secreta, un refugi i, sense saber-ho aleshores, una forma primerenca d’entendre’m a mi mateixa. Tant era el meu nivell de gaudi cap a aquesta afició que desitjava tornar de l’escola i arribar a casa amb la finalitat de continuar avançant els capítols.
Atès que actualment vivim en una era marcada per la immediatesa, les pantalles i els estímuls constants, la lectura sembla lluitar pel seu espai propi en la nostra quotidianitat. De manera constant romanen interconnectats, informats al segon, però això no implica estar sempre atents. D’una forma gairebé inconscient, automàtica, prenem l’hàbit de lliscar el dit, consumir titulars, vídeos breus, missatges fugaços.
En aquest context, llegir —de debò llegir— s’ha convertit gairebé en un acte de resistència.
La rellevància de la lectura va molt més enllà de l’aprenentatge acadèmic. Llegir ens entrena per a quelcom cada vegada més escàs: la concentració profunda. Ens obliga a aturar-nos, a seguir un fil, a imaginar allò que no està donat en imatges. Davant d’un món que ens ho mostra tot, els llibres ens demanen que construïm i en aquest esforç silenciós passa quelcom poderós: pensem, sentim i qüestionem amb major profunditat.
També hi ha el valor emocional. Els llibres funcionen com a companyia, sobretot per a les persones introvertides, que busquem el nostre moment de pau, aïllades de tot el que succeeix al nostre voltant. Per tant, serveix com a teràpia per apagar de manera efímera els sorolls i pensaments intrusius inserits al nostre cervell. En les seves pàgines trobem personatges que travessen pors, dubtes i conflictes similars als nostres. La lectura no només entreté: valida emocions, amplia horitzons i ofereix paraules quan encara no sabem nomenar el que ens passa.
No obstant això, en una societat digitalitzada la lectura no implica rebutjar la tecnologia, sinó equilibrar-la. De fet, mai no hi va haver tant accés a llibres com en l’actualitat: en paper, en format digital, en audiollibres. El repte no és la manca d’opcions, sinó l’hàbit. Convertir la lectura en un hobby —no en una imposició— és clau. Llegir per plaer, sense objectius productius, sense presses, recupera la seva dimensió més humana.
Tornar a llegir com quan érem adolescents, amb curiositat i estupefacció, potser sigui una forma de reconciliar-nos amb el temps lent.
Enmig del soroll digital, obrir un llibre continua sent un gest simple encara que profund: una manera d’escoltar-nos, de comprendre el món i de no desaparèixer entre tantes pantalles.
Eva Prieto Segura.
Sociòloga i Treballadora Social.
