L’AMB incorpora microrefugis en comerços locals i reforça les eines digitals davant l’augment de les onades de calor
L’increment de les temperatures com a conseqüència del canvi climàtic fa que la calor extrema ja no sigui un fet puntual i que els períodes de sequera ens amenacin permanentment. Això provoca que administracions i ciutadania s’hagin adaptar a la nova situació i prendre mesures per fer-hi front.
Davant aquesta realitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continua desplegant mesures per adaptar el territori als efectes del canvi climàtic i protegir la salut de la població.
Una de les principals eines és la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), que aquest estiu arriba, per primera vegada, als 36 municipis metropolitans i experimenta un creixement del 31 % respecte a l’any anterior. La xarxa suma ja 319 espais —188 equipaments interiors, 108 parcs i 23 piscines públiques— després de la incorporació de 75 nous refugis durant aquesta temporada.
L’objectiu és garantir que la ciutadania disposi d’espais accessibles on protegir-se durant els episodis de calor intensa. Sense comptar Barcelona ciutat, la xarxa dona cobertura a 1.506.279 persones, fet que representa el 86,7 % de la població metropolitana dels 35 municipis integrats a la XMRC. Això significa que gairebé 9 de cada 10 habitants tenen un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu de casa seva. En el cas de la població més vulnerable a la calor, la cobertura arriba fins al 95,4 %.
La necessitat d’aquest tipus d’espais respon a un escenari climàtic cada vegada més preocupant. Les dades analitzades per l’AMB evidencien una relació directa entre els episodis de calor extrema i l’augment de la mortalitat, especialment entre col·lectius vulnerables com les persones grans, els infants, les dones embarassades o les persones amb malalties cròniques.
Segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), desenvolupat per l’Institut Metròpoli en col·laboració amb l’AMB, prop de 526.000 persones de l’àrea metropolitana —un 16 % de la població— són especialment vulnerables als efectes de la calor. Aquesta vulnerabilitat es concentra sobretot en zones densament poblades amb manca d’espais verds, en barris amb rendes baixes i en entorns amb habitatges antics i poc adaptats tèrmicament.
Davant aquesta situació, l’ens metropolità defensa la necessitat de convertir la resposta a la calor en una política pública estructural. El conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, ha assegurat que “és necessari que l’AMB s’encamini cap a la creació d’un Pla metropolità de calor, que converteixi la resposta a la calor en una política pública estructural, capaç de protegir la ciutadania i d’adaptar la metròpolis a un escenari climàtic que ja és present i que s’intensificarà en les properes dècades”.
La XMRC agrupa espais que habitualment tenen altres funcions, però que durant els mesos més calorosos esdevenen refugis de confort tèrmic. En formen part biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, museus, mercats i poliesportius, així com parcs urbans i piscines públiques. Els refugis interiors ofereixen climatització, mentre que els espais exteriors basen la seva funció reguladora en la vegetació, l’ombra i la presència d’aigua.
Precisament, la disponibilitat d’aigua s’ha convertit en un element clau per garantir l’efectivitat dels refugis exteriors. Segons els darrers estudis de l’AMB, la sequera viscuda els últims anys ha reduït la capacitat de regulació tèrmica d’alguns espais verds. En alguns casos, fins i tot s’hi han registrat nivells d’estrès tèrmic superiors als dels carrers del voltant a causa de la manca de rec. Per aquest motiu, l’organisme metropolità posa l’accent en assegurar recursos hídrics suficients per mantenir la funció climàtica dels parcs i refugis exteriors.
Una de les principals novetats d’aquest estiu és la incorporació dels anomenats microrefugis climàtics. Es tracta d’establiments de comerç local i d’atenció al públic que, de manera voluntària, s’adhereixen a la xarxa per oferir espais frescos i accessibles a la ciutadania. Aquests locals han de garantir confort tèrmic, permetre l’estada breu de les persones, oferir aigua potable i seients, i complir criteris mínims d’accessibilitat. L’AMB preveu que més de cinquanta establiments s’incorporin aquest any a la iniciativa.
La finalitat és ampliar encara més la proximitat dels espais de refugi, especialment per als col·lectius més vulnerables, reduint les distàncies entre el domicili i el punt fresc més proper.
Activitats de sensibilització i suport comunitari
Més enllà de la funció de protecció davant la calor, la xarxa també desenvolupa activitats de sensibilització i suport comunitari. A través del conveni amb el Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona, s’organitzen tallers informatius sobre canvi climàtic, onades de calor i funcionament dels refugis climàtics. Aquest servei arriba aproximadament al 48 % de la població major de 80 anys i inclou també trucades preventives a persones de risc durant els episodis de temperatures extremes.
Paral·lelament, l’AMB impulsa formacions per al personal dels equipaments que actuen com a refugis climàtics. Bibliotecaris, professionals de casals, personal de piscines i altres treballadors reben eines per atendre situacions vinculades a la calor i orientar la ciutadania. Fins ara s’han format més de 400 prescriptors i enguany ja hi ha més de 125 professionals inscrits.
També es desenvolupen activitats educatives i de sensibilització en el marc del programa Compartim un Futur. Entre el 2021 i el 2025 s’han organitzat 188 activitats amb més de 3.800 participants, així com 33 xerrades sobre calor i canvi climàtic amb una valoració positiva del 80 %.
L’estratègia de l’AMB incorpora també noves eines digitals per facilitar l’accés a la informació i millorar la capacitat d’adaptació ciutadana. Una de les principals és el web Com fer front a la calor, que recull dades climàtiques actuals i projeccions futures, mapes de temperatura, informació sobre vulnerabilitat i recursos disponibles per combatre la calor.
El portal inclou també un cercador d’itineraris frescos, una aplicació que permet calcular dues rutes a peu entre dos punts: la més curta i la més fresca. L’eina té en compte factors com la presència d’arbres, fonts d’aigua potable, pendent dels carrers i proximitat a refugis climàtics, i ofereix una puntuació global de confort tèrmic i caminabilitat.
A més, durant l’estiu del 2025 es van executar 103 intervencions específiques per generar ombra en 23 municipis metropolitans, moltes d’elles vinculades als refugis climàtics. Aquestes actuacions formen part d’una estratègia més àmplia d’adaptació urbana que inclou també el Protocol de sostenibilitat de l’AMB, una guia que fixa criteris ambientals per als projectes d’urbanisme i construcció a l’àrea metropolitana.
Augment creixent
Les previsions climàtiques reforcen la necessitat d’accelerar aquestes mesures. Els estudis actuals indiquen que, a mitjan segle, les temperatures podrien augmentar fins a 3 graus i arribar gairebé als 4 graus a finals de segle si no s’intensifiquen les polítiques de mitigació climàtica. Això comportaria un augment exponencial dels dies de calor extrema, més nits tropicals i tòrrides i fins a quatre onades de calor addicionals cada any.
En aquest context, la disponibilitat dels refugis climàtics durant l’estiu esdevé un element essencial de protecció pública. Durant el mes d’agost, 138 refugis interiors climatitzats estaran oberts entre setmana, mentre que si s’hi sumen parcs i piscines, el nombre total de refugis operatius arribarà als 270 dies feiners, 193 dissabtes i 176 diumenges i caps de setmana sencers.
