Bolívia afronta un escenari de forta inestabilitat política i social enmig d’una nova onada de protestes contra el govern de Rodrigo Paz Pereira. Les mobilitzacions, que ja s’estenen durant quatre setmanes consecutives, han provocat bloquejos en diverses carreteres del país, enfrontaments amb les forces de seguretat i un augment de la pressió popular per exigir la sortida del mandatari.
Les manifestacions reuneixen diversos sectors socials, entre ells sindicats, organitzacions indígenes, camperols, miners i habitants d’El Alto. Els grups mobilitzats qüestionen les polítiques econòmiques impulsades pel govern, considerades pels moviments socials com a mesures d’orientació neoliberal, a més de l’encariment del cost de vida i del deteriorament de la situació econòmica nacional.
La crisi econòmica que travessa Bolívia és assenyalada com una de les més greus de les darreres quatre dècades i s’ha convertit en un dels principals motors del descontentament social.
Dades de l’Administradora Boliviana de Carreteres indiquen que es van registrar almenys 59 punts de bloqueig en sis dels nou departaments bolivians. Les protestes van afectar principalment La Paz, Oruro, Potosí, Chuquisaca, Cochabamba i Santa Cruz. En canvi, les regions de Beni, Pando i Tarija no van reportar interrupcions a les vies.
Davant l’avanç dels bloquejos, el govern va posar en marxa un operatiu conjunt entre policies i militars anomenat Corredor Humanitari amb Banderes Blanques, amb l’objectiu d’alliberar carreteres estratègiques. Tot i això, el desplegament de les forces de seguretat, acompanyat de l’ús de gasos lacrimògens, va provocar nous enfrontaments amb els manifestants.
La Central Obrera Boliviana va demanar als participants de les protestes mantenir criteris humanitaris durant les mobilitzacions i garantir el lliure pas d’ambulàncies, personal mèdic i transport de medicaments.
La tensió política va augmentar encara més després dels enfrontaments registrats a La Paz i altres ciutats. Durant les accions de repressió contra els bloquejos va morir un agricultor de 24 anys, fet que va intensificar les crítiques contra el govern i va reforçar les protestes de diferents sectors populars.
La Central Obrera Boliviana (COB) va declarar, a més, que qualsevol possibilitat de diàleg amb l’Executiu dependrà de l’alliberament dels manifestants arrestats i de la suspensió dels processos judicials contra dirigents sindicals i líders socials.
Enmig del conflicte, l’expresident Evo Morales va manifestar públicament el seu suport a les mobilitzacions i va assegurar que les protestes reflecteixen el rebuig popular a un govern que, segons va afirmar, respon als interessos dels Estats Units i no a les demandes de la població boliviana.
“Qui governa Bolívia: el poble o l’imperi?”
L’exmandatari també va acusar el govern d’impulsar polítiques neoliberals i d’utilitzar mecanismes judicials contra opositors i moviments socials. A més, va rebutjar les acusacions que el responsabilitzen de l’organització dels bloquejos.
Davant l’agreujament de l’escenari polític, Morales va defensar la realització d’eleccions generals anticipades en un termini de fins a 90 dies, encara que va aclarir que no necessàriament pretén tornar a disputar la presidència.
Analistes i organitzacions socials consideren que l’actual conjuntura representa una de les crisis més profundes de la història recent de Bolívia, marcada per la combinació de dificultats econòmiques, confrontació política i una creixent polarització social.
