Enguany els comerços locals s’afegeixen a la iniciativa i esdevenen una alternativa per a la ciutadania
La calor extrema que es registra durant l’estiu ja no és un fet aïllat ni extraordinari. A més, les projeccions climàtiques alerten d’un augment sostingut de les temperatures, d’onades de calor més freqüents i intenses i d’un escenari marcat també per sequeres persistents i episodis de pluges torrencials. Davant d’aquesta realitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continua desplegant mesures per adaptar el territori als efectes del canvi climàtic i protegir la salut de la població.
Una de les principals eines és la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), que aquest estiu arriba, per primera vegada, als 36 municipis metropolitans i experimenta un creixement del 31 % respecte a l’any anterior. La xarxa suma ja 319 espais —188 equipaments interiors, 108 parcs i 23 piscines públiques— després de la incorporació de 75 nous refugis durant aquesta temporada.
L’objectiu és garantir que la ciutadania disposi d’espais accessibles on protegir-se durant els episodis de calor intensa. Sense comptar Barcelona ciutat, la xarxa dona cobertura a 1.506.279 persones, fet que representa el 86,7 % de la població metropolitana dels 35 municipis integrats a la XMRC. Això significa que gairebé 9 de cada 10 habitants tenen un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu de casa seva. En el cas de la població més vulnerable a la calor, la cobertura arriba fins al 95,4 %.
La necessitat d’aquest tipus d’espais respon a un escenari climàtic cada vegada més preocupant. Les dades analitzades per l’AMB evidencien una relació directa entre els episodis de calor extrema i l’augment de la mortalitat, especialment entre col·lectius vulnerables com les persones grans, els infants, les dones embarassades o les persones amb malalties cròniques.
Segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), desenvolupat per l’Institut Metròpoli en col·laboració amb l’AMB, prop de 526.000 persones de l’àrea metropolitana —un 16 % de la població— són especialment vulnerables als efectes de la calor. Aquesta vulnerabilitat es concentra sobretot en zones densament poblades amb manca d’espais verds, en barris amb rendes baixes i en entorns amb habitatges antics i poc adaptats tèrmicament.
Davant aquesta situació, l’ens metropolità defensa la necessitat de convertir la resposta a la calor en una política pública estructural. El conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, ha assegurat que “és necessari que l’AMB s’encamini cap a la creació d’un Pla metropolità de calor, que converteixi la resposta a la calor en una política pública estructural, capaç de protegir la ciutadania i d’adaptar la metròpolis a un escenari climàtic que ja és present i que s’intensificarà en les properes dècades”.
La XMRC agrupa espais que habitualment tenen altres funcions, però que durant els mesos més calorosos esdevenen refugis de confort tèrmic. En formen part biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, museus, mercats i poliesportius, així com parcs urbans i piscines públiques. Els refugis interiors ofereixen climatització, mentre que els espais exteriors basen la seva funció reguladora en la vegetació, l’ombra i la presència d’aigua.
Precisament, la disponibilitat d’aigua s’ha convertit en un element clau per garantir l’efectivitat dels refugis exteriors. Segons els darrers estudis de l’AMB, la sequera viscuda els últims anys ha reduït la capacitat de regulació tèrmica d’alguns espais verds. En alguns casos, fins i tot s’hi han registrat nivells d’estrès tèrmic superiors als dels carrers del voltant a causa de la manca de rec. Per aquest motiu, l’organisme metropolità posa l’accent en assegurar recursos hídrics suficients per mantenir la funció climàtica dels parcs i refugis exteriors.
Una de les principals novetats d’aquest estiu és la incorporació dels anomenats microrefugis climàtics. Es tracta d’establiments de comerç local i d’atenció al públic que, de manera voluntària, s’adhereixen a la xarxa per oferir espais frescos i accessibles a la ciutadania. Aquests locals han de garantir confort tèrmic, permetre l’estada breu de les persones, oferir aigua potable i seients, i complir criteris mínims d’accessibilitat. L’AMB preveu que més de cinquanta establiments s’incorporin aquest any a la iniciativa.
La finalitat és ampliar encara més la proximitat dels espais de refugi, especialment per als col·lectius més vulnerables, reduint les distàncies entre el domicili i el punt fresc més proper.







