Texas trenca l’hegemonia republicana, el vot hispà canvia de direcció i l’extrema dreta internacional veu com s’afebleixen el seu principal referent polític i les seves xarxes de suport
Hi ha derrotes electorals que s’expliquen comptant vots i d’altres que anuncien transformacions històriques. El que ha passat als Estats Units pertany, al meu parer, a aquesta segona categoria.
Related posts
Donald Trump està patint un sever correctiu polític. Els resultats i les projeccions apunten a un avenç demòcrata important al Congrés i en diverses governacions. Però la notícia veritablement transcendent és a Texas, on el republicanisme havia construït una de les seves fortaleses més poderoses.
Des de l’Equipo 27 defensem que els processos electorals s’han d’interpretar estudiant els desplaçaments socials, les expectatives frustrades i les raons per les quals determinats ciutadans abandonen les seves identificacions polítiques anteriors.
La nostra hipòtesi és contundent: som davant del començament d’una transformació sociològica de l’electorat nord-americà i de l’ocàs polític del trumpisme.
Texas: el principi d’una revolució electoral
Si hi ha un territori que simbolitza aquest canvi, aquest territori és Texas.
Durant més de tres dècades, el republicanisme va convertir el segon estat més poblat dels Estats Units en una fortalesa pràcticament inexpugnable. Des del 1994, cap demòcrata no havia guanyat la governació; des del 1988, tampoc no havia aconseguit cap victòria en les eleccions al Senat federal.
Els resultats comunicats aquesta matinada apunten a una ruptura històrica.
Gina Hinojosa apareix com a guanyadora davant del republicà Greg Abbott, segons la projecció d’Associated Press (AP), i Abbott ja ha reconegut la derrota. Però l’altre gran protagonista és James Talarico, el jove dirigent demòcrata que, segons la mateixa projecció, ha derrotat l’ultraconservador Ken Paxton, avalat per Trump.
Talarico representa una nova generació política que ha comprès una cosa essencial: la principal fractura de la societat nord-americana no es troba entre blancs i hispans, immigrants i nacionals, sinó entre els qui concentren la riquesa i els qui pateixen les conseqüències de la desigualtat.
El seu discurs, construït al voltant de la justícia econòmica, la dignitat i la crítica al poder dels multimilionaris, ha aconseguit penetrar en sectors socials que el trumpisme considerava propis. Texas demostra que cap hegemonia electoral no és irreversible.
El Congrés i els governs estatals
La dimensió nacional del retrocés republicà és igualment significativa. Els resultats coneguts apunten a una recuperació demòcrata del Senat i les projeccions de la Cambra de Representants indiquen un canvi de majoria, segons CBS News i NBC News, tot i que encara se n’ha de precisar la composició definitiva.
A les governacions destaquen els avenços demòcrates a Iowa i Geòrgia, segons les projeccions d’AP, mentre que altres estats competitius permeten observar l’extensió territorial del desgast republicà.
Una majoria demòcrata a totes dues cambres limitaria la capacitat legislativa de Trump, incrementaria la fiscalització de la seva Administració i obriria un escenari polític profundament diferent. Tanmateix, el resultat més important no és només institucional.
La qüestió decisiva consisteix a determinar si el vot de càstig està arribant als sectors socials que van fer possible la seva victòria presidencial del 2024.
Els hispans estan canviant el seu vot
Aquest és, probablement, el fenomen sociològic més rellevant de les eleccions. Trump va aconseguir el 2024 avenços importants entre els votants llatins, especialment entre homes i sectors populars preocupats per l’economia i la seguretat.
Els resultats de Texas i l’enquesta AP Voter Poll, feta a escala nacional, revelen indicis d’un desplaçament cap als demòcrates que pot adquirir dimensions històriques.
No parlem exclusivament d’una reacció contra les deportacions massives o les actuacions de l’ICE. Som davant de l’acumulació de frustracions econòmiques, decepcions polítiques i una percepció creixent que el trumpisme ha utilitzat els immigrants com a responsables de problemes que mai no van provocar.
L’electorat hispà comença a qüestionar una identificació política que semblava consolidar-se.
Naturalment, aquest procés no és uniforme. A Florida persisteixen sectors cubanoamericans i veneçolanoamericans vinculats al republicanisme i al discurs de Trump, condicionats per les seves experiències històriques i les seves tradicions polítiques. Però aquestes particularitats no desvirtuen l’abast del canvi observat en altres territoris.
Texas constitueix la referència més poderosa que el trumpisme pot perdre precisament entre els qui van contribuir a enfortir-lo.
L’ICE i la política de la crueltat
Trump va convertir la immigració en un dels principals instruments de confrontació política.
Les deportacions massives, les actuacions del Servei d’Immigració i Control de Duanes —ICE— i les denúncies d’abusos han traslladat el conflicte a l’interior de nombroses comunitats nord-americanes.
Les morts relacionades amb intervencions migratòries o produïdes sota custòdia exigeixen investigacions independents i responsabilitats penals quan correspongui.
Com a advocat, considero intolerable que les garanties constitucionals i la dignitat humana es puguin subordinar a una estratègia de propaganda governamental.
La crueltat no és autoritat. La persecució no és justícia. I cap Estat democràtic no pot convertir el patiment humà en una exhibició de poder.
El treballador empobrit havia de responsabilitzar l’immigrant de les seves dificultats. Qui no podia pagar l’habitatge havia d’assenyalar l’estranger. I qui patia l’encariment dels aliments havia de trobar consol en les deportacions.
Però les dificultats materials persisteixen i la propaganda no pot substituir indefinidament la realitat.
La recomposició del vot popular
Trump va construir la seva victòria mitjançant una coalició que incorporava treballadors industrials, sectors rurals, classes mitjanes empobrides i segments de votants hispans i afroamericans.
La seva gran operació ideològica va consistir a transformar el malestar econòmic en ressentiment contra altres ciutadans.
La victòria atribuïda a Talarico té un significat especial perquè planteja una alternativa política centrada en els salaris, l’habitatge, el cost de la vida i la distribució de la riquesa.
Des de l’Equipo 27 considerem fonamental comprovar si el descontentament està provocant desplaçaments estables entre els treballadors blancs, els hispans i els afroamericans.
Perquè la més gran amenaça electoral per a Trump no és que els seus adversaris s’uneixin, sinó que els seus propis votants descobreixin que els seus veritables problemes mai no van ser els seus veïns.
L’extrema dreta perd el seu gran referent
Les conseqüències internacionals d’aquestes eleccions transcendeixen els Estats Units.
Trump representa el principal referent institucional de nombrosos moviments d’extrema dreta a Europa i l’Amèrica Llatina.
Vox, el bolsonarisme i altres organitzacions han trobat en el seu lideratge legitimació política, capacitat d’influència i accés a xarxes internacionals de suport.
L’extrema dreta internacional perd autoritat amb l’afebliment de Trump i afronta una amenaça sobre les xarxes de poder i finançament construïdes al voltant del seu lideratge.
Una derrota electoral no demostra que aquestes fonts econòmiques hagin desaparegut. Però sí que en pot reduir la capacitat d’influència i d’articulació d’aliances internacionals.
Durant anys, l’extrema dreta va presentar l’èxit de Trump com la prova que l’autoritarisme, la confrontació i el nacionalisme excloent eren estratègies electorals guanyadores.
Els resultats nord-americans qüestionen aquesta pretesa invencibilitat.
La por canvia de bàndol
Seria un error subestimar el trumpisme. Conserva milions de seguidors i una capacitat de mobilització important.
Però conservar una base electoral considerable no equival a mantenir una hegemonia social.
Texas demostra que es poden ensorrar fortaleses polítiques aparentment inexpugnables. I el comportament de l’electorat hispà apunta a un desplaçament que mereix una atenció sociològica especial.
Trump va construir el seu lideratge explotant la por a l’atur, a la inseguretat i a la pèrdua d’identitat. Després va convertir aquestes pors en instruments d’enfrontament contra els més vulnerables.
Ara comença a comprovar que la por també es pot girar contra qui la utilitza.
L’ocàs de Trump pot convertir-se en el principi de l’afebliment de l’extrema dreta internacional.
No perquè desapareguin les seves organitzacions, sinó perquè el seu principal referent comença a deixar de representar una garantia de victòria.
Trump va prometre retornar la grandesa als Estats Units. Pot acabar demostrant que cap nació no es fa gran perseguint els febles, enfrontant els seus ciutadans i convertint la crueltat en una forma de govern.
La història encara no ha dictat la seva sentència definitiva.
Però les urnes han començat a escriure-la.
I aquesta vegada la por canvia de bàndol.
Blas Ballesteros Sastre
Advocat, politòleg i analista electoral
Equipo 27
