La primera volta de les eleccions brasileres de 2026 va acabar amb milions d’electors que van acudir a les urnes sense registrar una preferència per cap de les candidatures a la Presidència. En la disputa presidencial es van comptabilitzar aproximadament 2,2 milions de vots en blanc i 3,6 milions de vots nuls, registres que formen part del recompte oficial, però que no intervenen en la definició del resultat.
La Justícia Electoral estableix una diferència entre totes dues modalitats. El vot en blanc es produeix quan l’elector selecciona l’opció «Blanc» a la urna electrònica i confirma la seva elecció. El vot nul, en canvi, es registra quan s’introdueix i es confirma una combinació numèrica que no correspon a una candidatura o a una opció vàlida. Tot i que el procediment és diferent, tots dos són considerats vots no vàlids a efectes de l’elecció presidencial.
A la pràctica, això significa que els vots en blanc i nuls no s’atribueixen a cap candidat, ni es transfereixen posteriorment a la candidatura que obté més vots. Es mantenen registrats com a categories pròpies dins de les estadístiques electorals i queden fora de la base utilitzada per calcular els percentatges de les candidatures.
La diferència és rellevant perquè l’elecció presidencial es defineix sobre la base dels vots vàlids, i no sobre el conjunt d’electors que van acudir a votar. Per això, un volum elevat de vots en blanc o nuls modifica l’univers sobre el qual es calculen els percentatges de les candidatures, però no s’incorpora a la votació de cap d’elles.
També és necessari distingir aquestes categories de l’abstenció. Mentre que el vot en blanc o nul és registrat per una persona que va acudir al seu col·legi electoral i va utilitzar la urna, l’abstenció correspon a aquelles persones que no van anar a votar. Es tracta, per tant, de fenòmens electorals diferents i comptabilitzats de manera separada.
En la primera volta de 2026, més de 33 milions de brasilers no van acudir a les urnes, segons les dades divulgades pel Tribunal Superior Electoral. L’abstenció va arribar al 21,08 % de l’electorat, el percentatge més elevat des de 1998.
Les xifres permeten distingir tres comportaments electorals: els qui no van acudir a votar, els qui van participar però van optar pel vot en blanc o nul i els qui van registrar un vot vàlid per alguna de les candidatures. Només aquest últim grup intervé directament en la determinació del resultat presidencial.
La comptabilització diferenciada d’aquestes categories permet a la Justícia Electoral conservar una fotografia completa de la participació. Els vots en blanc, nuls i les abstencions no desapareixen de les estadístiques, però tenen significats i efectes electorals diferents. En la segona volta, prevista per al 25 d’octubre, aquestes categories tornaran a ser comptabilitzades per separat dels vots vàlids obtinguts per les candidatures.
