Per a qui observa les eleccions brasileres des de fora, hi ha una cosa que pot resultar desconcertant des del primer moment: al Brasil no es vota només per un president. En una mateixa visita a la cabina electoral, el ciutadà pot haver de fer sis eleccions diferents, utilitzar seqüències numèriques diferents i decidir tant sobre el Poder Executiu com sobre la composició del Parlament.
A les eleccions generals del 2026, el recorregut comença amb el diputat federal, continua amb el diputat estatal o distrital, segueix amb dos candidats al Senat i acaba amb el governador i el president de la República. La primera volta serà el 4 d’octubre i, si és necessari, la segona volta per a la Presidència i les governacions tindrà lloc el 25 d’octubre.
La particularitat no s’acaba aquí. El Brasil utilitza dos sistemes electorals diferents en una mateixa elecció. President, governador i senador són elegits mitjançant el sistema majoritari. Per a president i governador, si cap candidat obté més de la meitat dels vots vàlids, els dos més votats passen a una segona volta. Per al Senat, en canvi, n’hi ha prou amb ser el candidat més votat.
Per a la Cambra de Diputats i les assemblees legislatives funciona un altre mecanisme: el sistema proporcional. Aquí el vot té una doble dimensió. Compta per al candidat, però també per al partit, ja que la distribució dels escons depèn del resultat electoral de cada formació. Només després es determina quins candidats ocupen les places obtingudes per cada partit. És una de les característiques que més pot sorprendre un elector acostumat a sistemes exclusivament majoritaris.
I després hi ha l’urna electrònica, un dels elements més reconeixibles del procés brasiler. Utilitzada a escala nacional des de l’any 2000, forma part d’un sistema electoral informatitzat que ha incorporat progressivament mecanismes d’auditoria i seguretat. El 2026, la Justícia Electoral posarà en funcionament 563.910 urnes per a més de 158,7 milions d’electors.
La seqüència de números tampoc no és arbitrària. El diputat federal utilitza quatre dígits; l’estatal o distrital, cinc; cada senador, tres; i governador i president, dos. Com que aquest petit laberint numèric pot provocar errors, la mateixa Justícia Electoral recomana portar a la cabina l’anomenada «colinha eleitoral», una anotació en paper amb els números dels candidats en l’ordre corresponent. En altres paraules: l’organisme electoral brasiler permet oficialment que el ciutadà vagi a votar amb la seva pròpia «xuleta».
El 2026 hi ha, a més, una peculiaritat: s’elegiran dos senadors per cada estat, perquè es renovaran dos terços del Senat Federal. Els dos vots han de correspondre a candidats diferents.
Hi ha una altra regla que pot cridar especialment l’atenció a qui segueix les eleccions des d’altres països: el telèfon mòbil no pot entrar a la cabina de votació. L’objectiu és preservar el secret del vot i evitar, entre altres situacions, que una persona pugui ser obligada a demostrar per qui ha votat. La manifestació individual i silenciosa d’una preferència política sí que està permesa, però la propaganda i la captació de vots al lloc de votació estan prohibides.
El resultat tampoc no depèn d’una única operació central. Un cop finalitzada la votació, les urnes emeten els Butlletins de Votació, documents que registren els vots comptabilitzats en cada secció. El procés inclou, a més, diferents mecanismes de fiscalització i auditoria.
Així, darrere d’una escena aparentment senzilla —un elector davant d’una pantalla, sis eleccions i un petit full de paper— hi ha un dels sistemes electorals electrònics més extensos del món.
Per a un brasiler, introduir números en una urna forma part de la rutina democràtica. Per a qui ho mira des de fora, potser és més fàcil entendre-ho d’una altra manera: el Brasil ha convertit l’acte de votar en una petita operació tecnològica, jurídica i política que milions de ciutadans repeteixen el mateix dia, amb la tranquil·litat —i de vegades l’ansietat— de qui sap que sis decisions poden cabre en una sola cabina.
