Apel·la a fer de Catalunya “un exemple d’humanisme”
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha expressat el compromís del Govern amb la regularització extraordinària de migrants aprovat pel govern central i que ha començat aquesta setmana. El cap de l’Executiu ha presidit l’acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi 2026 al Museu Nacional d’Art de Catalunya, uns guardons amb els que el Govern ha distingit enguany 20 persones i 10 entitats per la seva contribució al país.
“Parlem de veïns i veïnes dels nostres barris, pares i mares a les escoles, treballadors i treballadores que contribueixen a la nostra economia”, ha dit el president, que ha assegurat que “no deixarem a ningú invisible i sense drets”.
Illa també ha fet referència a la integració com a motor de la prosperitat a Catalunya, una integració que, assegura, que comença amb les “portes obertes” del català i del moviment educatiu.
“A Catalunya ens guia una màxima moral irrenunciable: totes les persones que viuen i treballen a casa nostra mereixen la mateixa dignitat, els mateixos drets i oportunitats”, ha subratllat el cap del Govern.
El president Illa ha advertit que “els moviments reaccionaris arreu del món pretenen substituir els vincles humans per la por. No ho podem permetre”. Davant aquest context, ha defensat que “avui Catalunya ha de ser exemple d’humanisme” i ha apel·lat al compromís col·lectiu afirmant que “el projecte anomenat Humanitat val la pena”.
El cap de l’Executiu ha destacat que “amb les Creus de Sant Jordi volem reconèixer els qui donen veu a les persones que massa sovint no en tenen”. i ha felicitat les persones distingides, de les quals ha destacat que “el vostre exemple ens omple d’orgull i, sobretot, ens dona quelcom que no té preu: confiança en el nostre futur”.
Finalment, ha recordat que “un país es construeix amb la generositat de tothom”, destacant que les persones i entitats guardonades “heu fet bé i heu generat valor real, tangible, mesurable”.
Els guardonats
Enguany, les Creus de Sant Jordi han estat atorgades a les següents vint persones: Ramon Alberch i Fugueras; Carmen Armengol i Uñó; Victòria Camps i Cervera; Maite Carranza Gil-Dolz del Castellar; Maria Àngels Domingo i Laplana (Madola); Joan Fontcuberta i Villà; Salah Jamal; Enric Majó i Miró; Roser Marcé i Mata; Miquel Martí i Escursell; Sílvia Munt i Quevedo; Júlia Otero i Pérez; Maria Lluïsa Solà i Hernández; Ernestina Torelló i Llopart; Miguel Agustín Torres i Riera; Anna Vallès i Blasco; Ignasi Vila i Mendiburu; i, a títol pòstum, Enric Morist i Güell; Fermí Puig i Botey; i Josep Rius i Camps.
També han estat distingides deu entitats, que han rebut la Creu de Sant Jordi en forma de placa: Agrupació Coral Flors d’Urgell; Banda de Música de Benissanet; Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya; Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà; Fundació Ernest Lluch; Fundació Pau Casals; Grup Cultural de la Dona de Solivella; Pastorets de Calaf; T’acompanyem; i Universitat de Barcelona.
Un dels màxims reconeixements del país
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 i qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, física o jurídica. Des de la seva creació fins a l’actualitat, la Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi a 1.389 persones i 540 entitats.
