Mudar-se a un altre país és més que un simple canvi de direcció. És una transformació profunda que toca cada aspecte de la nostra vida. Com a psicòloga i migrant, he viscut aquest procés en carn pròpia i he acompanyat moltes persones que, igual que jo, han sentit la barreja d’il·lusió i nostàlgia que comporta marxar.
El dol de deixar enrere La paraula «dol» prové del llatí «dolus», que significa dolor. I això és precisament el que experimentem en emigrar: la pèrdua de la nostra xarxa familiar, amistats, cultura, idioma, i fins i tot l’estatus professional i social. Encara que la decisió de migrar sigui voluntària, les emocions poden ser intenses i persistents.
En el meu cas, vaig deixar Mèxic fa més de dues dècades per estudiar a Espanya, on em vaig formar com a terapeuta. Des de llavors, he viscut en diversos països, construint noves arrels sense deixar d’enyorar la meva estimada Chihuahua. Migrar no només és un canvi geogràfic, és un vaivé emocional on la tristesa pot aparèixer en qualsevol moment: en dates especials, en moments de malaltia o quan anhelem que els nostres fills creixin a prop dels seus avis.
Un procés amb alts i baixos El dol migratori no és lineal. Travessa diferents fases que poden alternar-se, des de l’eufòria inicial, on tot sembla una aventura, fins al xoc cultural i la nostàlgia profunda. Finalment, arriba l’adaptació, en la qual aconseguim sentir-nos part del nou entorn sense negar les nostres arrels.
Ara que he tornat a Espanya després d’una temporada a Xile, visc novament aquest procés, però amb més consciència. Sé que és normal sentir un remolí d’emocions: alegria i tristesa, seguretat i incertesa, èxit i nostàlgia. La diferència és que ara sé com gestionar-les i ajudar les meves filles en la seva pròpia adaptació.
Quan la tristesa pesa massa La tristesa migratòria, si no s’atén, pot derivar en problemes més seriosos com insomni, ansietat o depressió. Alguns poden refugiar-se en l’aïllament, la idealització del seu país d’origen o hàbits poc saludables. La clau està en reconèixer les nostres emocions, permetre’ns sentir i buscar suport quan sigui necessari.
Comptar amb una xarxa de suport, cultivar noves relacions i, en molts casos, acudir a un professional, són recursos essencials per transitar aquest camí de forma saludable. No es tracta d’oblidar d’on venim, sinó d’aprendre a viure plenament en el nostre present sense perdre la nostra essència.
Si esteu vivint un procés migratori i sentiu que necessiteu orientació, no dubteu a escriure’m. Estic aquí per ajudar-vos a entendre i gestionar aquest viatge emocional. Podeu contactar-me a través del meu correu hola@cristinaamezaga.com o per missatge directe a les meves xarxes socials.
Dra. Cristina Amézaga
Psicòloga i Hipnoterapeuta
Núm. de Col·legiada: AO13874
IG:@cristina.amezaga
Facebook: Ps. Cristina Amézaga
Tiktok: @cristina.amezaga
LinkedIn: Cristina Amézaga
