Barcelona afronta aquest divendres el segon dia del procés extraordinari de regularització de persones migrants. El procediment, que va entrar en vigor aquest dijous 16 d’abril per via telemàtica, permetrà obtenir una autorització de residència i treball d’un any a qui compleixi els requisits establerts. Segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, podrà beneficiar prop de 500.000 persones a tot l’Estat i un mínim de 24.000 només a la ciutat de Barcelona, segons la xifra avançada per l’Ajuntament a finals de gener, una dada que augmenta de manera considerable si s’hi suma el conjunt de l’àrea metropolitana.
La via presencial, amb cita prèvia obligatòria, no estarà disponible fins dilluns vinent 20 d’abril a les oficines habilitades pel Govern. Per a una capital com Barcelona, on milers de persones viuen sense papers en habitacions rellogades, infrahabitatges o, en els casos més extrems, assentaments a l’aire lliure, la mesura representa una oportunitat històrica per incorporar-se al mercat laboral amb tots els drets.
Qui s’hi pot acollir
Segons estableix el Ministeri d’Inclusió, podran sol·licitar la regularització les persones que vivien a Espanya en situació irregular abans de l’1 de gener de 2026, així com les que van sol·licitar asil abans d’aquesta mateixa data. A més, els sol·licitants han d’acreditar una estada continuada d’almenys cinc mesos en el moment de presentar la sol·licitud, no tenir antecedents penals, ni a Espanya ni a qualsevol altre país on hagin residit durant els cinc anys anteriors, i no representar cap amenaça per a la seguretat pública.
La documentació exigida inclou un document d’identitat del país d’origen, vàlid encara que estigui caducat; una prova de la presència en territori espanyol abans de l’1 de gener, per a la qual n’hi ha prou amb un empadronament, un informe mèdic, un document escolar o un informe d’entitat; la justificació de l’estada continuada de cinc mesos, i el certificat d’antecedents penals corresponent. Les persones que hagin sol·licitat asil també hauran d’adjuntar el justificant del tràmit.
L’informe de vulnerabilitat, el tràmit més sensible
Un dels punts de més complexitat del procés és l’informe de vulnerabilitat, exigit pel Govern a qui no pugui acreditar que ha treballat de manera regular a Espanya i no convisqui amb menors a càrrec, persones dependents o progenitors. Aquest document l’han d’emetre els serveis socials o entitats inscrites al Registre Electrònic de Col·laboradors d’Estrangeria (RECEX), entre les quals hi ha organitzacions com la Creu Roja o Càritas.
A Barcelona, el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) concentra l’atenció especialitzada en dues seus del barri d’Hostafrancs. La del carrer de Tarragona, 141, funciona com a porta d’entrada i d’acollida. La del número 173 acull des de 2024 els serveis especialitzats, que es van reagrupar en aquest punt. L’atenció, en tots dos casos, requereix cita prèvia. L’Ajuntament també ha habilitat un formulari d’inscripció per a qui vulgui rebre informació actualitzada sobre els passos a seguir.
La via telemàtica i les seves limitacions
La via telemàtica, operativa des de dijous, presenta una limitació important. Requereix certificat digital, un requisit difícil de complir precisament per a qui no disposa de documentació. Per pal·liar aquesta dificultat, el procediment permet que apoderats, entitats inscrites al RECEX, advocats, gestors i graduats socials tramitin la documentació en nom de les persones interessades.
El desplegament municipal a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona ha desplegat la seva xarxa habitual d’atenció, les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) i el mateix SAIER, i ha reforçat el servei de padró per absorbir la demanda, ja que el certificat històric d’empadronament és un dels documents clau per acreditar la permanència a Espanya. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Raquel Gil, i el mateix alcalde, Jaume Collboni, van insistir al gener que la ciutat acumula molts anys d’experiència en aquest tipus de procediments, és la sisena regularització extraordinària que s’executa a l’Estat, i s’han posat a disposició del Ministeri per agilitzar els tràmits.
Aquesta xarxa de proximitat complementa l’atenció general que presten les OAC i el SAIER, i és especialment rellevant en una ciutat on la realitat migratòria es distribueix territorialment. Barris com el Raval, el Besòs i el Maresme o la zona nord de Nou Barris concentren bona part de la població a qui s’adreça la mesura.
Una qüestió de país
Més enllà de la dimensió administrativa, el procés planteja una pregunta de fons per a Catalunya. Quin tipus de societat vol construir amb les persones que ja en formen part. La regularització no portarà nous veïns a les ciutats catalanes. Reconeixerà legalment els que ja viuen, treballen, estudien i paguen lloguers als seus barris des de fa mesos o anys. A l’àrea metropolitana de Barcelona, on el teixit econòmic depèn de manera estructural del treball migrant en sectors com l’hostaleria, les cures, la construcció o la logística, la mesura suposa també la correcció d’una anomalia històrica, mantenir a l’economia submergida persones imprescindibles per al funcionament quotidià del país.
Les entitats socials catalanes fa anys que reclamen un procés com aquest. El repte, ara, és que la maquinària administrativa sigui capaç d’absorbir la demanda abans del 30 de juny, data límit per a la presentació de sol·licituds. El termini es pot ampliar tres mesos més només en el cas del certificat d’antecedents penals i sempre que el sol·licitant acrediti que l’ha demanat a temps a les autoritats del país corresponent.
Com es pot presentar la sol·licitud
La sol·licitud es pot presentar per dues vies. La telemàtica, ja operativa des de dijous 16, es fa a través del portal habilitat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, tot i que requereix certificat digital. La presencial, que s’obrirà dilluns vinent 20 d’abril, es podrà tramitar a les oficines de Correus, Seguretat Social i Estrangeria habilitades a tot Espanya, sempre amb cita prèvia sol·licitada a través del web del Ministeri.
Per a més informació oficial, el Ministeri recomana consultar exclusivament el seu web institucional, així com adreçar-se a les entitats socials acreditades i als punts d’atenció municipals activats per l’Ajuntament de Barcelona.








