El Congrés dels Diputats va rebutjar dimarts el Reial Decret que obligava a prorrogar els contractes de lloguer que vencessin entre el 22 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027. Els vots en contra de PP, Vox i Junts per Catalunya, amb l’abstenció del PNV, van enterrar una mesura que el moviment inquilí considerava insuficient però necessària: sense ella, fins a un milió de famílies podrien veure’s forçades a abandonar els seus habitatges en els propers dos anys.
La Confederació de Sindicats d’Inquilins va anunciar tot seguit una «primavera de mobilitzacions». La primera convocatòria és el 24 de maig a Madrid, amb una manifestació a Atocha a les 12.00 hores. Des de la confederació qualifiquen el resultat de la votació com una expressió de «prioritat rentista» per part dels grups que la van impulsar, i sostenen que el rebuig deixa milers de llars sense protecció en un moment en què els preus del lloguer no paren de pujar.
Des de Barcelona, el Sindicat de Llogateres ha adoptat una posició encara més contundent. L’organització ha avançat que en les properes setmanes farà públics els passos per caminar cap a una vaga general. La seva aposta va més lluny que la de la confederació estatal, que de moment prefereix centrar les mobilitzacions en l’habitatge sense vincular-les a les reivindicacions laborals.
Habitatge i treball, una aliança en construcció
El Sindicat de Llogateres havia presentat dies enrere la Plataforma per un treball i una casa dignes, una coalició que aplega organitzacions de l’habitatge i del treball com la PAH, la CGT i la Intersindical. La portaveu Isi Sáez ha subratllat que unir la lluita pel sostre amb la lluita pels drets laborals és «avui més imprescindible que mai», i ha avançat que l’1 de maig serà la primera mobilització conjunta de la plataforma. S’esperen noves adhesions en les properes setmanes.
L’horitzó que maneja la plataforma és la vaga general, si les institucions no responen amb mesures efectives. Per ara, l’objectiu immediat és construir una base social àmplia que pugui sostenir una pressió creixent i coordinada.
Acompanyament jurídic per als llogateres sense pròrroga
Mentre prepara les mobilitzacions, la Confederació ha engegat una campanya d’assessorament per als inquilins afectats per la caiguda del decret. En les últimes setmanes ha distribuït més de 16.000 models de pròrroga i ha elaborat quatre documents per ajudar els llogateres a respondre les objeccions més freqüents dels propietaris que es neguen a renovar.
El Sindicat de Llogateres ha deixat clar que les pròrrogues sol·licitades mentre el decret estava en vigor continuen sent legalment vàlides i que els arrendadors estan obligats a respectar-les. L’organització alerta que és probable que hi hagi intents de confondre els inquilins sobre aquest punt, i ha publicat a la seva web materials per orientar-los.
La campanya de desobediència civil i acció sindical sota el lema Ens Quedem continua activa, adreçada tant als llogateres que es van acollir a la pròrroga com als que no van arribar a temps de fer-ho.
Disset mesos seguits com el problema principal del país
L’habitatge porta disset mesos consecutius al capdamunt del baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, per davant de l’atur i de la situació econòmica general. Les xifres del Ministeri de Consum mostren la dimensió del problema: 632.369 contractes de lloguer vencen enguany a Espanya, el que afecta prop d’1,63 milions de persones. Si s’allarga el càlcul fins al 2027, el nombre de contractes puja al milió i el de persones afectades a 2,68 milions, amb pujades de renda que s’estimen en una mitjana de 1.730 euros anuals per família.
A Catalunya, la distància entre salaris i lloguers és especialment acusada. Els sous han crescut al voltant d’un 20% en cinc anys; els preus del lloguer a les capitals de província, gairebé un 60%. Aquesta diferència, que ja era difícil d’assumir amb el decret vigent, ara queda sense cap coixí institucional que l’amortigüi.
