Tres de cada 10 persones diu haver-se sentit sola, un sentiment que creix entre els joves
Els soroll és la principal font de conflictes entre les persones que viuen a un mateix edifici a les localitats de la metròpolis de Barcelona. La major part dels conflictes es resolen de manera privada i no cal recórrer a d’altres estaments per arribar a un acord. Les discussions, la brutícia o el manteniment dels espais comuns són d’altres de les causes que provoquen problemes de convivència.
Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de l’Enquesta de convivència i relacions veïnals 2024, duta a terme per l’Institut Metròpoli amb el finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’enquesta es va fer a 3.183 persones de l’àrea metropolitana entre el 19 d’octubre i el 29 de novembre de 2024.
L’estudi mostra que les relacions entre les persones que viuen en un mateix edifici no són freqüents encara que són més intenses entre les que són propietàries, les que fa molt de temps que viuen al barri i les que tenen més de 45 anys. Per contra, els joves i les persones nascudes a l’estranger, en general, es relacionen menys amb els veïns.
Un 9,6 % de la població ha tingut conflictes veïnals durant l’últim any, sobretot relacionats amb el soroll. Les condicions materials de l’habitatge i de l’edifici influeixen en el grau de conflictivitat, que acostuma ser més elevat si les persones resideixen en habitatges de dimensions reduïdes o en edificis amb un estat de conservació deficient.
El 44,5 % de la població considera que la brutícia pot arribar a limitar la convivència, seguida de la circulació de vehicles (33,3 %) i de la manca d’espais per socialitzar (19,2 %).
Barris ben comunicats, equipats i segurs
La major part dels enquestats consideren que el barri està ben comunicat (91,9 %) i disposa de parcs i espais verds (86,2 %). Aquests es consideren adequats per a infants (85,1 %) i amb una bona oferta d’equipaments (76,8 %). La seguretat percebuda és elevada (71,4 %), però la vitalitat no tant (64,0 %). L’activitat associativa que es percep és el punt més feble, amb un 55,7 %.
La població utilitza habitualment els carrers, els parcs, les places i els equipaments del barri, però passa el temps de lleure en altres indrets i participa poc en les activitats de les associacions. L’ús dels barris varia significativament en funció tant del context global com de les pràctiques quotidianes individuals. Així doncs, les persones que viuen en barris de renda més elevada hi passen més el temps de lleure, però fan menys ús dels equipaments. Pel que fa a la participació en activitats de les associacions, és més freqüent en municipis més petits (39,7 %) i menys habitual a les ciutats grans (28,2 %), incloent-hi Barcelona (29,9 %).
Les dones fan un ús més freqüent dels equipaments del barri, hi passen més temps de lleure i participen més en activitats associatives. Les persones nascudes a Espanya també utilitzen més el barri en comparació amb les persones nascudes a l’estranger.
Solitud no desitjada
El 9,8 % de la població metropolitana sovint s’ha sentit sola o exclosa en el darrer mes. La sensació de solitud és més alta entre les dones (12,3 %) que els homes (6,9 %). Destaca d’aquestes dades que el col·lectiu més afectat és el dels joves d’entre 16 i 29 anys. Un 11,7 % declara haver sentit soledat. Entre els més grans de 75 anys, el percentatge se situa en l’11,5 %.
El mòdul sobre soledat d’aquesta enquesta també mostra que el 40 % de població metropolitana disposa d’una xarxa relacional limitada, amb absència o escassetat de persones de confiança amb qui poder comptar en moments de dificultat. A més, un 2,8 % diu que s’ha sentit sol o exclòs durant l’últim mes i que no té cap familiar ni amic vivint a prop.
