Hi ha carrers que es travessen en tres gambades i que s’expliquen amb sis segles d’història al darrere. El carrer de les Mosques n’és un. Potser cap altre racó de la ciutat resumeix tan bé com ha canviat —i com no ha canviat— la Barcelona de dins de muralles.
Uneix Montcada amb Flassaders, al cor del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, a tocar de Santa Maria del Mar. Fa entre un metre quaranta-set i un metre cinquanta en el punt més estret, prou per ser el carrer més estret de la ciutat. Però la dada és anecdòtica. El que importa és el que hi ha darrere del nom.
Les mosques, el mercat i la memòria
El Nomenclàtor de Barcelona el té documentat des del 1441. El nom, que avui sona pintoresc, té un origen ben prosaic: en aquest passatge s’hi acumulaven restes de mercaderies en mal estat dels mercats propers, i la manca de ventilació —que l’estretor agreujava— hi atreia les mosques. Res de llegendes ni d’enigmes medievals. La vida del Born d’aquells segles era així de senzilla i de sòrdida: densa, funcional i poc endreçada.
L’entorn que envoltava aquest passatge era un dels nuclis artesanals i comercials més actius de la Barcelona medieval. Els gremis ocupaven carrers que encara avui porten el seu nom: els flassaders, que feien mantes; els assaonadors, que adobaven cuirs. A pocs metres, la família Montcada havia obert la via que porta el seu cognom per connectar la Bòria amb la Ribera, una artèria de mercaders enriquits pel comerç marítim. I a l’altra banda, els veïns del barri —pescadors, traginers, artesans— aixecaven la seva pròpia basílica, Santa Maria del Mar, gràcies als basteixos que pujaven amb pedres des de Montjuïc. El carrer de les Mosques quedava just al mig de tot plegat, com una escletxa entre el món dels palaços de Montcada i el dels tallers de Flassaders.
Cicatrius d’una guerra, memòria sota terra
El Born no és només un barri: és una ferida. Després de la Guerra de Successió, la corona borbònica va ordenar enderrocar més de mil dues-centes cases del barri de la Ribera per aixecar-hi la Ciutadella militar. Quatre mil cinc-centes persones van ser expulsades sense cap mena de compensació. El carrer de les Mosques se’n va escapar, però el teixit urbà que tenia al voltant va quedar amputat per sempre.
Avui, sota l’estructura del Born Centre de Cultura i Memòria —l’antic mercat de ferro que Josep Fontserè va projectar entre el 1874 i el 1876—, hi ha un jaciment arqueològic excepcional: les restes de quaranta-dos carrers i seixanta habitatges d’aquell barri arrasat. Sota terra es conserva, doncs, com era la trama urbana en què s’inseria aquell petit passatge abans dels enderrocs del segle XVIII.
Carasses, llumins i palaços amb una nova vida
A cada extrem del carrer, la història s’ha sedimentat de manera diferent. A la cantonada amb Flassaders es conserva una carassa de pedra —el popular Papamosques— que en el llenguatge discret dels segles XVII i XVIII assenyalava la presència d’un bordell al veïnat. Les carasses funcionaven com a codis urbans en una època sense cap altra senyalística visible. Al carrer dels Flassaders, les ordenances dels fabricants de mantes ja són documentades el 1331, però al segle XIX els telers van deixar pas a una de les primeres fàbriques de llumins de Barcelona, les que el barri va batejar com «les del baül». A Montcada, els palaços gòtics i renaixentistes que havien acollit mercaders medievals s’han anat reconvertint en museus al llarg del segle XX. El Museu Picasso, al conjunt del Palau Aguilar i d’altres edificis de la mateixa via, n’és l’exemple més conegut.
Tancat amb reixes i ple de mirades
Des del 1991, el carrer de les Mosques és tancat al públic amb reixes als dos accessos. La mesura es va prendre per uns usos incívics que la foscor del passatge facilitava. La paradoxa és perfecta: un carrer que va néixer de la brutícia funcional de la Barcelona medieval és avui un racó estret, empedrat i silenciós que acumula mòbils i mirades de visitants arribats d’arreu. Allà on hi havia sacs, deixalles i mosques, ara hi ha curiositat i fotografies.
El carrer de les Mosques és, en el fons, un bon termòmetre de com ha canviat el Born: de corredor pestilent entre tallers i magatzems a escletxa fotogènica encaixada entre museus, esglésies i un centre cultural de primer nivell. Mirar-lo és mirar la ciutat per un forat de metre i mig. I entendre que Barcelona, sovint, amaga el millor de si mateixa a la vista de tothom.
