Posicionar-te en contra de la inèrcia global és un dels principals riscos en política internacional i en la vida en general. No és fàcil defensar una postura quan aquesta no és popular i quan va en contra del que diu la majoria. Això és precisament el que va fer el president del Govern central, Pedro Sánchez, a l’inici de la guerra d’Iran. Va ser taxatiu amb la seva postura en defensar el no a la guerra. Sánchez és va desmarcar de la lògica de blocs i va reivindicar el dret internacional i el multilateralisme com a única sortida viable.
Aquesta postura inicial va ser interessant i arriscada, però més interessant va ser el que va venir després. El rebuig a la guerra ha deixat de ser patrimoni d’un espai ideològic concret per esdevenir un terreny transversal. Enquestes recents evidencien que una clara majoria de la població espanyola està en contra de la guerra, una oposició que és comuna a diferents partits polítics i diverses sensibilitats.
El diputat al Congrés d’ERC, Gabriel Rufián, ho ha deixat clar a la cambra recentment, encara que ha introduït un matís: estar en contra de la guerra no és donar suport a un govern, sinó rebutjar una violència que sempre afecta especialment als mateixos, a la població civil, als infants i a les persones vulnerables.
Rufián recordava que líders que estan lluny de l’esquerra, com la italiana Giorgia Meloni, l’alemany Friedrich Merz o el francès Emmanuel Macron, amb les seves afirmacions recents, han portat el debat a un plànol moral. De fet, posicions allunyades dels socialistes han coincidit en qualificar el conflicte com un error i han reclamant la necessitat de reforçar l’ordre internacional.
El soroll que s’ha generat entorn del tema ens fa córrer el risc de centrar-nos en qui té raó i oblidar perquè és important tenir-la. El diputat independentista era contundent en dir que estar al costat de qui amenaça al teu país et fa lacai, no un patriota. Que estar en contra de que bombardegin escoles no et fa ser de dretes o d’esquerres, sinó que et fa humà. Perquè en definitiva, en aquest cas, tal i com recordava Rufián, no es tracta de líders ni de sigles, sinó de salvar vides.
