La primera jornada de tràmits en persona per a la regularització extraordinària ha depassat totes les previsions. Centenars de persones han matinat per guanyar posicions en unes cues que, en alguns punts, han desbordat les voreres.
Cues des de primera hora als barris de Barcelona
Aquest dilluns, 20 d’abril, Barcelona ha despertat amb imatges que no es veien des de feia temps: cues interminables davant les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament, on molta gent hi ha anat per fer gestions relacionades amb el procés de regularització extraordinària de migrants posat en marxa pel Govern espanyol. A l’OAC del carrer Sicília, a l’Eixample, la cua havia superat la Gran Via poc després de les nou del matí. A la plaça de Sant Miquel, al cor de Ciutat Vella, centenars de persones s’apilaven davant la façana de l’edifici del consistori.
La majoria no hi anaven a presentar la sol·licitud definitiva, sinó a obtenir el certificat històric d’empadronament, el document que acredita la residència a Barcelona i que és un dels requisits bàsics per tirar endavant el tràmit. Un dels agents de l’oficina ha hagut de recordar als presents que l’atenció presencial per formalitzar la sol·licitud requereix cita prèvia obligatòria, cosa que molts dels presents desconeixien. La confusió ha obligat molts a marxar sense poder ser atesos.
L’Hospitalet centralitza els tràmits a la Farga
Fora de Barcelona, l’epicentre de la jornada ha estat l’Hospitalet de Llobregat, on l’Ajuntament ha centralitzat l’expedició de la documentació prèvia en un únic equipament: la Farga. Des de primera hora de la matinada, centenars de persones han format cues que envoltaven tot el recinte, en una jornada especialment intensa per a tots aquells que volen completar el seu expedient abans d’anar a la cita oficial. La concentració en un únic punt ha posat de manifest la necessitat d’agilitzar uns tràmits que, per a molts, suposen la diferència entre continuar en la invisibilitat administrativa o poder treballar i cotitzar amb papers.
Sense oficines d’estrangeria: el col·lapse crònic que ho explica tot
Un dels elements que millor explica la complexitat d’aquesta primera jornada és l’absència de les oficines d’estrangeria en el dispositiu d’atenció. A causa del col·lapse que arrossega aquest servei des de fa anys —amb un 30 % de places vacants i llistes d’espera de fins a noranta dies per obtenir cita—, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha optat per derivar tot el flux de sol·licituds cap a la xarxa de Correus i les oficines de la Seguretat Social en municipis de més de 50.000 habitants.
La situació havia estat especialment tensa durant les setmanes prèvies, quan CCOO va convocar una vaga indefinida al personal de les oficines d’estrangeria per denunciar anys de precarietat, sobrecàrrega de feina i retribucions molt per sota de les d’altres cossos de l’administració. El conflicte es va resoldre el 16 d’abril, just quatre dies abans de l’inici de l’atenció presencial, quan el sindicat i el Ministeri de Política Territorial van tancar un acord que millora les condicions laborals del personal i reforça les oficines. La vaga no ha afectat el procés, però el debat sobre el col·lapse estructural del servei d’estrangeria segueix ben viu.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat les OAC amb onze nous treballadors, incorporats i formats durant el mes d’abril amb aquesta missió específica. El tinent d’alcalde Albert Batlle ha apuntat que el reforç busca agilitzar el procés i que l’OAC de Sant Miquel, la més concorreguda, rebrà suport addicional. L’Ajuntament també treballa per oferir informació sobre com obtenir la documentació necessària de manera telemàtica, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits, per reduir les aglomeracions presencials.
Com funciona el procés i fins quan es pot sol·licitar
El termini per presentar les sol·licituds, tant per via telemàtica com presencialment, s’allarga fins al 30 de juny. Les persones que vulguin acollir-se a la regularització han de complir tres requisits: haver estat a Espanya de manera continuada durant almenys cinc mesos en el moment de presentar la sol·licitud, poder acreditar la residència al país abans de l’1 de gener de 2026 i no tenir antecedents penals. El tràmit s’adreça tant a persones en situació administrativa irregular com a aquells que van sol·licitar asil internacional abans d’aquella mateixa data.
Per demanar cita prèvia —sense la qual no s’atén ningú de manera presencial— cal accedir a la plataforma digital del Ministeri o trucar al 060. Una vegada assignada, l’atenció es fa a les oficines de la Seguretat Social de dilluns a divendres entre les 16 i les 19 hores, o a les oficines de Correus en horari habitual, de 8.30 a 17.30 hores.
Un procés que pot canviar la vida de 135.000 persones
S’estima que al voltant de 135.000 persones a Catalunya podrien beneficiar-se d’aquest procés, i Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren una part molt significativa d’aquest total. Les persones que compleixin els requisits obtindran una autorització de residència i treball d’un any de vigència, que els permetrà treballar des del primer dia en qualsevol sector i en qualsevol punt de l’Estat. Els fills i filles menors residents a Espanya podran obtenir un permís de cinc anys.
Més enllà dels números, les cues d’avui han posat rostre a una realitat que sovint queda en segon terme: milers de persones que porten anys vivint i treballant a Barcelona i a l’àrea metropolitana sense poder accedir als circuits ordinaris, esperant una oportunitat que fins ara no havia arribat. El termini acaba el 30 de juny. Queden deu setmanes.
