L’expansió de la intel·ligència artificial està obrint una nova batalla per un dels recursos essencials per al desenvolupament econòmic de Catalunya: l’electricitat. El creixement dels centres de dades, infraestructures imprescindibles per emmagatzemar informació i executar els sistemes d’IA, està obligant la Generalitat a afrontar un repte que va molt més enllà de la transformació digital: com garantir prou capacitat energètica per atreure noves inversions sense comprometre les necessitats de la resta del teixit productiu.
El Govern ha identificat 26 projectes potencials de centres de dades a Catalunya que, conjuntament, podrien requerir prop de 2.000 megawatts de potència. Per ordenar aquest creixement, la Generalitat ha definit set pols prioritaris on pretén concentrar el desenvolupament d’aquestes infraestructures. L’objectiu és aprofitar la posició estratègica de Catalunya i, especialment, de Barcelona, com a node de connectivitat del sud d’Europa.
La ubicació de Barcelona ofereix avantatges rellevants per a aquest sector. La ciutat compta amb connexions internacionals de fibra òptica, cables submarins que arriben a la costa catalana i una important concentració d’empreses tecnològiques i de telecomunicacions. L’àrea metropolitana també acull infraestructures de grans operadors, entre les quals hi ha instal·lacions d’Equinix a la Zona Franca i a l’Hospitalet de Llobregat. Aquestes condicions han convertit el territori en un candidat atractiu per captar noves inversions vinculades a l’economia digital.
Però el principal coll d’ampolla ja no és la connectivitat. És la disponibilitat d’electricitat. Els operadors adverteixen que les limitacions de les xarxes de distribució poden impedir que una instal·lació entri en funcionament fins i tot després d’haver-ne completat la construcció. La creixent demanda de potència obliga, per tant, a coordinar el desplegament dels centres de dades amb la planificació energètica i amb les necessitats de les empreses que ja operen a Catalunya.
El debat incorpora, a més, una dimensió territorial. Les organitzacions ecologistes qüestionen que els avantatges econòmics i laborals de determinats centres de dades compensin el seu elevat consum energètic. Ecologistes en Acció ha advertit del risc que els grans consumidors concentrin una part significativa de la capacitat elèctrica disponible i dificultin la implantació d’altres activitats industrials. L’entitat ha utilitzat fins i tot el concepte de «gentrificació energètica» per descriure aquest possible desplaçament d’altres usos productius.
La discussió resulta especialment rellevant perquè els centres de dades s’han convertit en una infraestructura estratègica per a l’expansió de la intel·ligència artificial. La seva presència permet allotjar dades i capacitat de processament dins del territori europeu i reforça la sobirania digital, però també exigeix grans quantitats d’energia i planteja nous reptes de planificació.
El repte per a Catalunya serà, per tant, trobar un equilibri entre atreure inversions tecnològiques, garantir la disponibilitat energètica i evitar que l’expansió d’una nova indústria digital acabi condicionant les possibilitats de creixement de la resta de l’economia. Amb 26 projectes potencials sobre la taula, la qüestió ja no és únicament quants centres de dades pot atreure Catalunya, sinó quanta energia està disposada a destinar-hi i sota quines condicions.







