Desastre electoral de conservadors i liberals
Els conservadors pateixen una forta reculada mentre l’esquerra guanya posicions i resisteix l’avenç de la ultradreta. Alemanya se suma a un mapa polític europeu cada cop més fragmentat, amb la històrica democràcia cristiana de Friedrich Merz davant una greu crisi electoral. Dues dones d’esquerres, Manuela Schwesig i Elif Eralp, contenen l’extrema dreta a Alemanya: una resisteix AfD a Mecklemburg-Pomerània Occidental i l’altra conquesta Berlín per a Die Linke.
Alemanya n’ha parlat. I ho ha fet amb un resultat que torna a sacsejar el tauler polític europeu. La ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) continua creixent de manera extraordinària, però la jornada electoral també deixa una altra fotografia: l’esquerra guanya Berlín, l’SPD resisteix a Mecklemburg-Pomerània Occidental i la CDU del canceller Friedrich Merz pateix un desastre històric.
A Mecklemburg-Pomerània Occidental, AfD guanya amb al voltant del 38% dels vots, davant d’aproximadament el 35% de l’SPD. La diferència és important, però és lluny de l’enfonsament que alguns auguraven per als socialdemòcrates. La presidenta regional, Manuela Schwesig, manté l’SPD a poca distància de l’extrema dreta i conserva possibilitats de continuar governant mitjançant una majoria alternativa juntament amb Die Linke i Los Verdes.
AfD guanya, per tant, però no disposa per si mateixa de majoria suficient per governar i la resta de les principals formacions manté el rebuig a pactar-hi.
L’autèntic terratrèmol es produeix a la CDU. El partit del canceller Merz obté al voltant del 4,9% i queda per sota del llindar necessari per entrar al Parlament regional. És el pitjor resultat en unes eleccions regionals de l’Alemanya democràtica. El mateix canceller no va buscar eufemismes i va qualificar el resultat de «desastre».
Dues dones davant AfD
La jornada té a més dos noms propis: Manuela Schwesig i Elif Eralp.
Schwesig, socialdemòcrata i presidenta de Mecklemburg-Pomerània Occidental des del 2017, ha desenvolupat una campanya amb un fort component personal i ha marcat distàncies respecte a determinades polítiques econòmiques i socials del Govern federal. El seu arrelament regional li ha permès conservar un suport molt superior al que actualment obté l’SPD en altres territoris alemanys.
La segona protagonista és Elif Eralp, candidata de Die Linke a Berlín.
I allà no es tracta simplement de resistir. Die Linke guanya.
La formació obté al voltant del 25% dels vots, pràcticament duplica el resultat anterior i es converteix en la primera força política de la capital alemanya. La CDU queda aproximadament al 19%, AfD arriba al voltant del 16% i l’SPD cau fins a prop del 12%.
Eralp, de 45 anys i filla de refugiats polítics turcs, representa a més una nova generació dins una formació que enfonsa part de les seves arrels històriques a l’antic partit governant de l’Alemanya Oriental. La seva campanya ha col·locat en primer pla un problema quotidià: la vivenda. L’augment dels lloguers i les dificultats per accedir a una casa han esdevingut un dels grans assumptes polítics de Berlín.
Els resultats permeten a més una possible majoria entre Die Linke, SPD i Los Verdes, que desallotjaria la CDU del govern berlinès.
Creix la ultradreta, però també hi ha una altra Alemanya
Seria un error minimitzar el creixement de l’AfD. El seu avenç és enorme. Guanya Mecklemburg-Pomerània Occidental i millora considerablement els seus resultats a Berlín. Alemanya travessa una transformació política profunda i el vot de protesta està erosionant els partits que durant dècades van vertebrar el seu sistema polític.
Però seria igualment incomplet explicar aquestes eleccions únicament com una altra victòria de l’extrema dreta.
Perquè Die Linke guanya Berlín.
Perquè l’SPD conserva al voltant del 35% a Mecklemburg-Pomerània Occidental.
I perquè la gran formació conservadora alemanya, la CDU, queda fora del Parlament i perd posicions a Berlín.
Hi ha, per tant, una altra Alemanya: la socialdemòcrata, la de Die Linke, la verda i la dels que s’han mobilitzat massivament davant d’un escenari polític cada cop més polaritzat.
La participació va assolir aproximadament el 78% a Mecklemburg-Pomerània Occidental i el 75% a Berlín, amb forts increments respecte a les eleccions anteriors.
El resultat no permet afirmar que Alemanya s’hagi girat simplement cap a un únic bloc polític. El que mostra és un sistema molt més fragmentat: creix extraordinàriament AfD, avancen altres forces situades fora de l’antic centre polític i s’afebleixen formacions tradicionals, especialment la CDU en aquests dos comicis.
I entre tots aquests números emergeixen dues dones.
Manuela Schwesig, que ha aconseguit que la socialdemocràcia resisteixi a pocs punts d’AfD a Mecklemburg-Pomerània Occidental.
I Elif Eralp, que ha portat Die Linke a guanyar les eleccions a Berlín.
Dues dones. Dues esquerres diferents. Dos territoris. I una Alemanya que demostra que l’espectacular creixement de la ultradreta no constitueix tota la història d’aquestes eleccions.
Perquè AfD avança. Molt.
Però l’esquerra també guanya, resisteix i governa espais decisius.
I la vella democràcia cristiana alemanya acaba de rebre un dels cops electorals més durs de la història.
