La Comissió de Territori preveu aprovar inicialment el PDU durant el primer semestre del 2027
La tramitació del planejament urbanístic del futur Campus de Salut Clínic-UB ha iniciat aquest mes la seva tramitació a la Comissió de Territori. La Comissió ha assumit el document d’objectius i propòsits -l’avanç- del Pla director urbanístic (PDU) avalat el 2 de setembre pel Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, i que servirà de base per redactar el planejament. A més, la Comissió ha aprovat sotmetre aquest avanç a exposició pública a partir de l’octubre i iniciar el procés de participació ciutadana sobre el nou planejament. La previsió és que la Comissió pugui aprovar inicialment el PDU durant el primer semestre del 2027.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat durant la comissió que el PDU delimitarà i ordenarà «un nou pol de medicina, recerca i formació cridat a esdevenir punter en el sud d’Europa».
El document haurà de garantir «la integració urbana mitjançant l’ordenació de tot el seu entorn, el que permetrà articular un gran espai metropolità de qualitat per als seus veïns», ha apuntat la consellera, recordant que el projecte ha estat declarat «d’interès general» pel Govern.
El document d’avanç estableix els objectius que haurà d’abordar el PDU durant la seva redacció: la implantació del Campus de Salut Clínic-UB; la seva integració urbana per assolir una nova centralitat metropolitana; el model de mobilitat sostenible i l’accessibilitat necessària per al seu accés, segons els usos i necessitats; la racionalització d’infraestructures i millora de la permeabilitat, millorant la connexió entre municipis i reduint barreres físiques dins l’àmbit del PDU; la planificació d’una infraestructura verda, amb sostenibilitat i salut ambiental; i garantir un retorn social, participació i governança.
Un territori de 69,5 hectàrees
Tot i que la delimitació definitiva del PDU es concretarà un cop es redacti, la fase inicial s’ha definit amb una àrea d’estudi de 69,5 hectàrees, repartides entre els municipis de Barcelona (36,17%), l’Hospitalet (33,99%) i Esplugues (29,84%).
L’avanç aposta per un teixit urbà mixt, combinant usos residencials, econòmics i terciaris per garantir activitat més enllà de la funció sanitària i afavorir el comerç de proximitat.
«Volem ciutats vives, amb barreja d’usos i on els seus residents hi puguin desenvolupar les seves activitat quotidianes”, ha remarcat la consellera Paneque.
D’acord amb les dades actuals, com a mínim el 63 % del sostre total de l’àmbit es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca; al voltant del 23 % serà per a activitat econòmica; fins a un 10 % es reservarà a habitatge, i el 4 % restant es destinarà a equipaments locals de proximitat.
El futur Campus preveu una nova estació de la línia L3 de metro i la transformació d’actuals vies ràpides en «avingudes metropolitanes més amables». A més, el model planteja una reorganització de les infraestructures, amb la racionalització del nus viari entre la Diagonal i la ronda de Dalt.
Pel que fa a la superfície destinada al mateix campus, abastarà 12,7 hectàrees per als equipaments i les seves activitats complementàries. El campus principal tindrà uns 380.000 m²st d’usos sanitaris, docents i de recerca, amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, i fins a 120.000 m²st d’usos complementaris.
L’avanç preveu una reserva de fins a 90.000 m² de sostre residencial per a habitatge per construir fins a 1.125 pisos, la majoria a l’Hospitalet.
El document també preveu tres grans espais verds interconnectats: la prolongació de la Rambla de Finestrelles, el nou parc a la carretera de Collblanc i l’ampliació de Can Rigal, que sumaran en total 22 hectàrees.
Participació ciutadana
La Comissió de Territori de Catalunya també ha aprovat el programa de participació ciutadana, que es farà fins al desembre amb l’objectiu de recollir aportacions ciutadanes abans de l’aprovació inicial.
En concret, aquest setembre es farà la consulta als tres ajuntaments afectats i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), mentre que a l’octubre començarà la fase més orientada a la ciutadania i les entitats. Així, es farà una sessió informativa inicial en línia, coincidint amb el moment en què l’avanç iniciarà també la preceptiva informació pública.
Durant els mesos d’octubre i novembre es programaran tres sessions deliberatives presencials —una a Barcelona, una a l’Hospitalet i una a Esplugues—. El procés tindrà canals de participació digital i es tancarà el mes de desembre amb una sessió final de retorn amb un informe sobre les aportacions rebudes i el seu tractament.
