Hi ha una cosa curiosa que passa cada setembre. Tot i que l’any va començar al gener, moltes persones senten que ara comença un cicle nou. Comprem agendes noves, fem llistes d’objectius, prometem canviar hàbits i repetim que, aquesta vegada sí, tot serà diferent.
Related posts
I no té res de dolent il·lusionar-se amb un nou començament. El problema apareix quan convertim aquest començament en una exigència. Perquè, gairebé sense adonar-nos-en, el setembre deixa de ser una oportunitat i es transforma en una carrera.
Cal organitzar-se millor. Menjar més sa. Fer exercici. Ser més productius. Llegir més. Descansar més. I fer-ho tot alhora. Aleshores passa una cosa que veig sovint en consulta. En comptes de sentir motivació, moltes persones senten pressió. Comencen el mes intentant canviar tota la vida de cop i, quan descobreixen que no poden sostenir aquest ritme, apareix la frustració.
I tornen a pensar que els manca força de voluntat. Però gairebé mai no és un problema de voluntat. És un problema d’expectatives. Volem transformar mesos, o fins i tot anys dhàbits, en qüestió de dies. I això no sol funcionar.
Els canvis que realment romanen poques vegades neixen de la pressa. Neixen de la constància. Dels petits passos. De la paciència per tornar-ho a intentar sense sentir que hem fracassat. Potser aquest setembre no necessitis reinventar-te.
Potser només et cal preguntar-te: Què puc fer diferent avui que tingui cura una mica més de mi? Potser és dormir mitja hora abans. Sortir a caminar. Posar un límit. Demanar ajut. O simplement deixar d’exigir tant. Perquè créixer no sempre vol dir fer més. Moltes vegades vol dir tractar-te millor.
Setembre pot ser un bon moment per tornar als teus projectes, les teves rutines i les teves responsabilitats. Però també pot ser una oportunitat per tornar a tu. Sense presses. Sense comparacions. I sense l’obligació de convertir-te en una persona completament diferent. Perquè els canvis més importants no acostumen a començar amb una gran decisió. Comencen amb un petit pas que som capaços de mantenir.
Si alguna cosa d’aquest article va ressonar amb tu i sents que necessites comprendre millor el que estàs vivint emocionalment, em pots escriure. Estaré encantada d’acompanyar-te.
