El president espanyol aposta per millorar l’accessibilitat als immobles i donar prioritat a l’ús residencial davant del turístic
El president del govern, Pedro Sánchez, considera necessari intervenir en el mercat de l’habitatge i actuar per facilitar-ne l’accés. «Cal governar el mercat de l’habitatge. Hem d’actuar, sens dubte», ha afirmat aquest dilluns, a menys de 24 hores que el nou decret sobre aquesta matèria arribi al Consell de Ministres.
Sánchez no ha concretat quines mesures inclourà la nova norma, però sí que ha assenyalat algunes de les prioritats de l’Executiu. Entre aquestes, ha situat «l’accessibilitat» a l’habitatge, la necessitat de «privilegiar» l’ús residencial per davant del turístic i l’increment de l’oferta assequible, que ha de ser també «adaptada a les noves realitats socials».
El president espanyol ha fet aquestes consideracions durant la presentació de l’informe ‘Vides futures’, un estudi elaborat pel govern espanyol que analitza les trajectòries vitals de la població resident a l’Estat i planteja com poden evolucionar fins al 2050. Sánchez ha definit l’habitatge com un dels grans «reptes» de les pròximes dècades.
En aquest context, ha advertit que els canvis demogràfics no haurien de limitar les expectatives vitals de la població, especialment dels més joves. «Les tendències demogràfiques no poden impedir el desenvolupament dels projectes de vida de tots, particularment dels joves», ha afirmat.
Illa reclama límits a l’especulació immobiliària
De la seva part, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat la necessitat d’intervenir en el mercat de l’habitatge per contenir l’especulació i garantir-ne l’accés. «Cal posar límits al poder desenfrenat del diner, de la cobdícia i l’especulació», ha afirmat.
Illa ha assegurat que el Govern «redoblarà esforços» en matèria d’habitatge, que ha definit com una «prioritat». En aquest sentit, ha reivindicat el compromís de l’executiu amb les persones en situació de vulnerabilitat. «El Govern està al costat de les persones vulnerables, en matèria d’habitatge i en totes les matèries», ha afirmat, i ha reconegut que “són dies d’actualitat punyent en aquesta qüestió».
El president ha defensat que els poders públics tenen un paper determinant davant dels problemes d’accés a l’habitatge i ha mantingut que «posar límits també és tasca dels governs».
Llars més petites i habitatges més flexibles
L’informe “Vides futures” preveu que el parc residencial també haurà d’adaptar-se a l’evolució de la societat. Segons el document, el 2050 els habitatges seran «més petits i diversos» i, alhora, «més flexibles».
La previsió parteix de la tendència a la reducció de la mida mitjana de les llars, que, segons l’estudi, «continuarà descendint en les pròximes dècades». Això comportarà també una disminució del nombre de dormitoris dels habitatges.
En paral·lel, l’informe anticipa un canvi en la distribució dels espais interiors. «Guanyaran pes els espais capaços d’adaptar-se a diverses necessitats quotidianes, combinant zones obertes amb altres de més reservades», assenyala.
Pel que fa a la distribució territorial, les grans àrees metropolitanes concentraran previsiblement una part important dels canvis residencials. El document alerta que aquest procés podria aprofundir la distància entre els territoris urbans i rurals.
L’accés a un habitatge continuarà estretament relacionat amb factors com l’estabilitat laboral, la formació d’una parella o el suport familiar, segons l’estudi.
Les ciutats mitjanes, com a alternativa
L’informe també apunta a una diversificació de les opcions residencials. En aquest escenari, les ciutats mitjanes podrien guanyar protagonisme com a alternativa a les grans àrees metropolitanes, especialment davant l’augment del preu de l’habitatge i la pressió demogràfica.
A aquest fenomen s’hi sumarien l’expansió del teletreball, una major flexibilitat laboral, les millores en les connexions de transport i l’interès creixent per viure en entorns amb més espais verds i unes condicions climàtiques més favorables.
Un altre dels factors que destaca l’estudi és l’elevat percentatge de propietaris entre la generació del baby boom, que situa en el 90%. Segons l’informe, el relleu generacional podria contribuir a incrementar l’oferta disponible, tant a través d’habitatges que actualment són segones residències i que podrien passar a ser habituals com mitjançant la posada en circulació dels recursos procedents de les herències.
«L’habitatge del futur respondrà a una societat més diversa, més mòbil i amb trajectòries vitals menys lineals», conclou el document.
