A pocs dies de la primera volta presidencial, Brasil ha portat a l’àmbit internacional una de les principals preocupacions del seu procés electoral: la possible interferència de potències estrangeres en les eleccions del 2026. L’Agència Brasilera d’Intel·ligència (Abin) va informar representants de França i Alemanya sobre sospites d’actuacions dels Estats Units i Rússia.
La informació procedeix d’una reunió celebrada a Brasília durant la visita d’una delegació francesa i alemanya entre el 9 i l’11 de setembre. Segons l’informe elaborat per un dels participants, funcionaris de l’Abin van afirmar que havien identificat interferències procedents tant de Washington com de Moscou. En el cas nord-americà, les accions esmentades abastarien des de l’ús polític del sistema judicial fins a formes d’interferència reconegudes públicament. Sobre Rússia, però, no es van presentar detalls concrets que permetessin identificar les actuacions suposadament detectades.
La delegació europea no es trobava al Brasil exclusivament per la qüestió electoral. La seva visita estava vinculada a l’aplicació de la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea (DSA) i a la preparació de respostes coordinades davant de possibles amenaces durant les eleccions brasileres. Per part de França hi van participar representants de Viginum, organisme dedicat a detectar operacions estrangeres de manipulació informativa, i d’Arcom, regulador de mitjans i comunicacions. Alemanya va estar representada per funcionaris de la seva Agència Federal de Xarxes.
L’intercanvi es va produir en un context internacional marcat pel creixent debat sobre la utilització d’eines digitals, xarxes socials i operacions d’influència per intervenir en processos electorals. A Europa, les autoritats observen amb especial atenció les actuacions del Govern de Donald Trump i el seu suport obert a candidats i partits de dreta alineats amb el moviment MAGA. França es prepara per a les seves pròpies eleccions presidencials del 2027, mentre Alemanya ha expressat crítiques pel suport nord-americà a l’extrema dreta de l’AfD.
La dimensió tecnològica afegeix una altra capa de preocupació. Un alt funcionari brasiler de seguretat cibernètica que va participar en la reunió va afirmar, sota condició d’anonimat, que el nombre de ciberatacs registrats al Brasil gairebé s’havia duplicat respecte del 2025. També hauria augmentat considerablement el nombre d’intents d’intrusió i de pesca electrònica dirigits contra estructures vinculades a la Presidència de la República. El funcionari va considerar que aquest increment estava relacionat amb el procés electoral.
L’Abin ja havia elevat setmanes abans el risc d’influència nord-americana sobre les eleccions al nivell de «criticitat» en un informe enviat al Govern i al Tribunal Superior Electoral. El document assenyalava una tendència d’increment de la pressió nord-americana sobre el Brasil, tot i que es tractava d’una avaluació d’intel·ligència, no d’una prova pública i concloent d’una operació electoral estrangera.
Tant Washington com Moscou han rebutjat en altres ocasions les acusacions d’interferència electoral. En aquest nou episodi, el Departament d’Estat nord-americà no va respondre a les sol·licituds de comentaris, mentre que l’Abin i l’Ambaixada russa al Brasil tampoc no van oferir cap resposta.
A tres dies de les urnes, l’episodi introdueix una dimensió addicional en una campanya ja profundament polaritzada. La qüestió ja no es limita a qui intenta influir en l’electorat brasiler, sinó a la capacitat de les institucions per detectar, documentar i contenir qualsevol operació estrangera sense convertir una sospita d’intel·ligència en una acusació demostrada abans que hi hagi proves públiques suficients.
