La norma modifica 25 lleis per substituir expressions obsoletes o pejoratives i estableix que els futurs textos legals facin servir un «llenguatge respectuós»
El Parlament ha aprovat, amb el suport de tots els grups parlamentaris, la llei que actualitza els termes que recull la legislació catalana per referir-se a les persones amb discapacitat. La iniciativa, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP, s’ha tramitat pel procediment de lectura única. La nova norma modifica 25 lleis vigents per substituir expressions com «persones discapacitades» o «disminuïdes» per «persones amb discapacitat» i estableix que els textos legals que s’aprovin a partir d’ara hauran d’emprar un «llenguatge respectuós».
La llei constata que, malgrat els avenços en la promoció d’un llenguatge adequat i inclusiu, la legislació catalana encara conté «puntualment» expressions que, «amb el temps», han adquirit un «sentit pejoratiu i fins i tot ofensiu». La reforma vol, així, adaptar el conjunt de l’ordenament jurídic català al que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Entre les normes modificades hi ha les lleis de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, d’igualtat de tracte i no-discriminació i de regulació de les festes tradicionals amb bous.
Consens dels grups parlamentaris
El diputat del PSC-Units Guillem Mateo ha celebrat el consens que ha fet possible l’aprovació de la llei, al voltant d’«un sol principi compartit»: «Que la dignitat de les persones ha d’estar sempre per damunt de qualsevol diferència ideològica». Segons Mateo, aquesta unanimitat «parla bé» del Parlament.
Per la seva banda, el diputat de Junts Isaac Padrós ha defensat que «és més necessari que mai» aprovar iniciatives com aquesta. «La deshumanització sovint comença amb una sola paraula», ha advertit, i ha apostat per «tornar» als mots «el sentit i significat que mereixen».
El parlamentari d’ERC Carles Campuzano ha assenyalat que la llei respon a una «reivindicació de la societat civil organitzada» i permet «parlar amb més respecte i precisió» de les persones amb discapacitat. Tanmateix, ha recordat les «barreres» que encara afronta aquest col·lectiu i ha remarcat que «continua havent-hi molta feina pendent a fer».
Des del PPC, la diputada Montserrat Berenguer ha destacat la incorporació del terme «pluridiscapacitat», que fa referència a la coexistència de dues o més discapacitats, com en el cas d’algunes persones amb paràlisi cerebral. «Erradiquem termes que comporten estigma», ha celebrat. Berenguer també ha recordat que «la discapacitat és una característica més de moltes que pot tenir una persona».
El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha agraït la feina feta per Padrós i la «insistència» de les entitats de persones amb discapacitat. «Avui el Parlament farà una cosa aparentment senzilla, substituir unes paraules per unes altres», ha afirmat, abans de remarcar la importància d’aquest canvi, especialment en les lleis i els reglaments.
Finalment, la diputada de la CUP Pilar Castillejo ha defensat que la reforma «contribueix a combatre el capacitisme», entès com la discriminació per motiu de discapacitat. «Algunes paraules incorporen la jerarquia que sosté aquesta discriminació», ha explicat, i ha advertit que, quan les lleis les utilitzen, «donen autoritat institucional a aquesta mirada». Per contra, considera que actualitzar el llenguatge legal contribueix a qüestionar aquesta discriminació i a «deixar de legitimar-la».
