Hi ha hàbits que es noten.
I d’altres la manca dels quals ho altera tot.
Dormir pertany a aquesta segona categoria.
En el ritme accelerat de la vida contemporània, el descans sol percebre’s com un temps residual, quelcom que es redueix quan altres demandes augmenten. Tanmateix, el son no és un interval prescindible, sinó una funció essencial que sosté tant la salut mental com la física.
L’evidència és clara.
Dormir entre set i vuit hores no respon a una recomanació arbitrària, sinó a un equilibri biològic que permet a l’organisme recuperar-se, reorganitzar la memòria i regular funcions cognitives. Quan aquest procés s’interromp, les conseqüències no tarden a aparèixer.
No sempre de forma immediata.
Però sí acumulativa.
La manca de son afecta l’estat d’ànim, redueix la capacitat de concentració i augmenta la irritabilitat. A llarg termini, pot influir en la salut cardiovascular, el sistema immunològic i l’equilibri emocional. El cos no només descansa mentre dormim; treballa per restaurar-se.
En aquest context, la higiene del son adquireix rellevància.
Més que un conjunt de normes rígides, es tracta de crear condicions que afavoreixin el descans: mantenir horaris regulars, reduir l’exposició a pantalles abans de dormir i generar un entorn adequat. Petits ajustos que, en conjunt, tenen un impacte significatiu.
El problema no és desconèixer la importància del son.
És subestimar-la.
Des d’una perspectiva de benestar integral, dormir bé no hauria de considerar-se un luxe ni una recompensa després d’un dia productiu. És la base que permet que aquesta productivitat existeixi.
Perquè, en última instància, descansar no significa fer menys.
Significa permetre que el cos i la ment funcionin millor quan tornem a començar.
