El Barça va caure a Mendizorroza contra un Alavés que es jugava la permanència i va posar molta més necessitat sobre la gespa. L’equip blaugrana, ja campió, va presentar una alineació molt diferent de l’onze del clàssic i no va trobar prou continuïtat per remuntar un partit incòmode. La derrota deixa sense opcions l’objectiu simbòlic dels 100 punts i talla una ratxa golejadora que feia 57 partits que es mantenia viva.
Hansi Flick va apostar per una rotació àmplia. De l’equip que havia jugat contra el Madrid només van repetir Cubarsí, Rashford i Olmo. El tècnic també va donar minuts al debutant Álvaro Cortés, una de les notes positives de la nit. El context no era senzill per a un jove que entrava en un estadi tens, davant d’un rival que necessitava puntuar, però va respondre amb personalitat i va competir amb una maduresa notable.
Un bon inici que es va anar apagant
Malgrat els canvis, el Barça va començar amb bones sensacions. La pilota circulava amb criteri a través de Bernal i Olmo, i Rashford es va mostrar molt actiu en els primers minuts. L’anglès, envoltat encara pel debat sobre el seu futur al club, va amenaçar l’Alavés amb velocitat i desequilibri, però no va transformar cap de les seves accions en gol. Roony també va tenir una arrencada prometedora, amb un xut creuat que va fregar el pal, tot i que després va anar perdent presència.
L’equip blaugrana va tenir fases de control, però li va faltar profunditat real. El joc arribava fins a tres quarts de camp amb certa facilitat, però el darrer gest no apareixia. Ni les conduccions de Rashford ni les aparicions d’Olmo van trobar premi. En un partit sense gran pressió classificatòria per al Barça, la diferència d’urgència entre els dos equips es va anar fent cada cop més evident.
L’Alavés troba el camí per la banda
Quan semblava que el Barça podia madurar el partit, l’Alavés va començar a créixer. L’equip de Sánchez Flores va pujar el ritme, va guanyar duels i va trobar un punt feble al carril de Koundé. El lateral francès no va transmetre la seguretat d’altres dies i Rebbach ho va aprofitar amb arribades repetides des de la banda. Cada centre generava incomoditat en una defensa que no acabava de sentir-se protegida.
L’argelí va posar a prova Szczesny en diverses accions i Tenaglia també va estar molt a prop de marcar en una arribada clara. El gol va arribar just abans del descans, en una jugada marcada per la mala fortuna i per una defensa poc contundent. Un refús deficient de Rashford va tocar en Antonio Blanco i Diabaté va definir amb calma per superar el porter blaugrana.
A la represa, el Barça va intentar reaccionar, però no va recuperar la fluïdesa inicial. Lewandowski i Olmo van disposar d’ocasions, però cap va acabar a la xarxa. L’equip va acumular presència en camp rival, tot i que sense l’agressivitat necessària per canviar el signe del partit. L’Alavés, en canvi, va defensar amb convicció i va saber jugar amb el marcador.
Álvaro Cortés, la millor notícia d’una nit discreta
En una actuació irregular del conjunt, Álvaro Cortés va deixar motius per a l’optimisme. El debutant va guanyar duels, va aguantar el ritme físic i no es va amagar en cap moment. La seva actuació va ser seriosa, sobretot perquè arribava en un partit exigent i amb un rival molt intens. Flick pot sortir de Mendizorroza amb una derrota, però també amb un nom jove a seguir.
El partit havia començat amb el passadís de l’Alavés al Barça campió, però l’homenatge no es va traslladar al joc. Els locals no van regalar res i van competir com correspon a un equip que lluita per salvar-se. El Barça va tenir ocasions, però es va quedar sense gol per primera vegada en molt de temps. Amb aquesta derrota, els 100 punts ja són impossibles i el tram final de la temporada queda més enfocat a gestionar esforços que a perseguir rècords.
