Segons un estudi de l’ISGlobal, els homes joves són més vulnerables que les dones
La combinació de partícules de la contaminació atmosfèrica estan associades a 146.500 morts prematures anuals a Europa, segons un estudi elaborat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center–Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). D’aquesta manera es proporciona la primera estimació a escala europea de la mortalitat a curt termini associada als efectes combinats de múltiples contaminants en 31 països europeus.
Els resultats, publicats a Nature Health, donen suport al desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca basats en l’impacte per ajudar a protegir la població dels efectes de la contaminació atmosfèrica.
Tot i que la càrrega global sobre la salut està dominada per l’exposició a llarg termini, la contaminació de l’aire a curt termini pot desencadenar respostes fisiològiques agudes, com la inflamació sistèmica, el desequilibri autonòmic i l’augment de la coagulació sanguínia, que incrementen el risc de mortalitat en els dies següents. Estudis recents han demostrat que els nivells diaris de contaminació estan vinculats a increments diaris a curt termini de la mortalitat, però persisteixen limitacions importants.
La majoria d’investigacions se centren només en les ciutats, deixant de banda les zones periurbanes i rurals; i sovint no tenen en compte les diferències regionals en la vulnerabilitat (com l’edat, la salut de base, l’estatus socioeconòmic o l’entorn) ni la toxicitat de la contaminació de l’aire. A més, els contaminants s’analitzen habitualment per separat, fet que dificulta comprendre’n els efectes combinats.
“El nostre estudi va abordar aquestes limitacions combinant dades diàries sobre els principals contaminants de l’aire a Europa amb la nova base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC), que cobreix tota la població de 31 països que representen més de 530 milions de persones”, explica Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Això permet una anàlisi més precisa de com l’exposició a curt termini als principals contaminants afecta de manera diferent les persones segons l’edat, el sexe i la causa de mort”. L’estudi va analitzar prop de 89 milions de morts registrades entre 2003 i 2019 en 653 regions europees.
Del resultat es desprèn que els homes joves són més vulnerables que les dones “probablement a causa d’una exposició més gran o a l’aparició més precoç”. Tot i això, l’anàlisi del centre de recerca ha puntualitzat que, especialment a partir dels 85 anys, el patró canvia.
