L’advocat de la família Pujol, Cristóbal Martell, va presentar aquest dimecres el seu informe final davant l’Audiència Nacional. Va intentar desmantellar la tesi de la Fiscalia Anticorrupció, que sosté que la família va acumular una fortuna a Andorra gràcies a la corrupció política. Martell va acusar el fiscal de construir l’acusació sobre generalitats sense proves concretes, i va lamentar que darrere d’una imputació tan contundent només hi hagi, al seu parer, un buit insoportable.
La causa gira al voltant del patrimoni que la família Pujol va mantenir ocult a Hisenda durant més de tres dècades en comptes bancaris andorrans. El propi Jordi Pujol, apartat del procés per motius de salut, va reconèixer l’existència d’aquest patrimoni en un comunicat públic el juliol de 2014. La versió de la família és que els diners procedeixen d’un llegat del pare de l’expresident, Florenci Pujol, que hauria decidit deixar una quantitat a l’estranger davant la incertesa de la trajectòria política del seu fill.
Sense delicte antecedent provat, no pot haver-hi blanqueig
Martell va centrar el seu informe en un argument jurídic central: per condemnar algú per blanqueig de capitals cal acreditar l’existència d’un delicte previ amb un mínim de concreció. En aquest cas, la suposada corrupció política dels governs de Pujol. Segons la defensa, la Fiscalia no ho ha pogut demostrar. No s’han qüestionat adjudicacions ni concursos públics concrets, i no hi ha testimonis que acreditin aquelles conductes.
Martell va criticar que algunes proves aportades per l’acusació consistissin únicament en referències a notícies de premsa. Va recordar també que certes operacions investigades es van produir durant mandats del PSC, no de Convergència, i que per tant la influència dels Pujol sobre aquelles decisions era, com a mínim, dubtosa. Va citar els convenis de Diagonal Mar, vinculats a la Barcelona preolímpica, com a exemple d’actuacions que no podrien atribuir-se al seu client.
La Fiscalia havia apuntat el dia anterior que l’origen dels primers dipòsits andorrans, fets el 1990, podria trobar-se en les inversions de la Barcelona preolímpica. El fiscal havia sostingut també que el primogènit de l’expresident hauria actuat com a gestor dels fons i que els pagaments que va rebre d’empreses eren en realitat comissions camuflades.
El perfil del “avi Florenci” i la petició d’absolució
La defensa no ha pogut acreditar documentalment l’existència del llegat familiar. Martell ho va reconèixer, però va argumentar que provar fons opacs dels anys setanta i vuitanta no és gens senzill. Per contextualitzar la versió de la família, va traçar el perfil de Florenci Pujol: canvista de divises a Tànger durant la autarquia franquista i fundador de la Banca Catalana. Una figura que, al seu parer, podia tenir raonablement fons a l’exterior. La defensa sosté que aquest llegat és una alternativa raonable a la tesi de la Fiscalia i que, davant la manca de proves de l’acusació, ha de prevaler la presumpció d’innocència.
Martell va demanar l’absolució de Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’expresident, per a qui la Fiscalia sol·licita 29 anys de presó per blanqueig, falsedats documentals, associació il·lícita, aixecament de béns i delicte fiscal. Pujol Ferrusola havia defensat al judici que els pagaments rebuts d’empreses responien a tasques d’assessorament i intermediació.
El judici va arrencar el novembre passat a l’Audiència Nacional i arriba ara a la recta final. La sentència determinarà si els set fills de l’expresident i els empresaris encausats resulten condemnats o absuelts en un dels processos per presumpta corrupció política més complexos de les últimes dècades a Catalunya.







