L’Audiència de Barcelona ha revocat el sobreseïment de la causa oberta per l’ús de gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra durant una protesta propalestina a l’estació de Sants el passat 15 d’octubre. El tribunal ha deixat sense efecte la decisió del jutjat d’instrucció de Barcelona que, el 18 de desembre, havia inadmès la querella presentada per diversos col·lectius i sis persones directament afectades per l’actuació policial.
L’Audiència considera que hi ha indicis d’un ús desproporcionat de l’esprai d’oleoresina capsicum, el compost químic conegut com a gas pebre. Per fonamentar-ho, recorre a un informe del propi cos dels Mossos tramès al Parlament, en el qual la policia catalana qualifica aquest agent d’instrument perillós. El tribunal afegeix que és plausible que les lesions denunciades pels afectats siguin conseqüència directa de l’actuació policial.
Imatges i agents identificats
La resolució considera que hi ha elements suficients per identificar possibles responsables. Segons han informat els querellants, s’han aportat imatges en les quals es reconeixen com a mínim dos agents que van fer servir els esprais i el seu superior jeràrquic. La querella va ser interposada per una coordinació jurídica integrada per Alerta Solidària, Irídia, la CGT, la Intersindical i la IAC, que representen sis persones afectades.
Els denunciants sostenen que els Mossos van fer un ús indiscriminat del gas pebre contra persones assegudes a terra pacíficament. La protesta formava part de la vaga del 15 d’octubre convocada en solidaritat amb el poble palestí. Al febrer, les mateixes entitats van recórrer l’arxiu de la causa i van presentar paral·lelament una sol·licitud a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública per exigir que Interior fes públic el protocol d’ús d’aquest agent químic.
Dues compareixences de la consellera Parlon i campanya per prohibir-lo
L’actuació policial va generar un debat polític immediat. ERC, els Comuns i la CUP van reclamar la compareixença al Parlament de la consellera d’Interior, Núria Parlon, que va defensar l’actuació dels Mossos en dues ocasions. En una d’elles, per iniciativa pròpia davant la Comissió d’Interior i Seguretat Pública, va comparèixer acompanyada del director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que va defensar l’ús del gas pebre en situacions de violència generalitzada.
Arran dels fets, una desena d’entitats de drets humans, sindicats i moviments socials van llançar la campanya Stop gas pebre per reclamar una moratòria immediata i la tramitació de la prohibició d’aquest recurs policial. Les organitzacions asseguren que és lesiu i no selectiu, i que el seu ús vulnera drets fonamentals com el dret a la protesta i a la integritat física.
La decisió de l’Audiència de reobrir la causa posa de nou sobre la taula el debat sobre la proporcionalitat en l’actuació policial davant de manifestacions pacífiques. Més enllà del cas concret, la resolució planteja preguntes sobre els mecanismes de control existents i sobre l’ús de determinats agents químics en contextos de protesta social.
