L’impuls donat per la Generalitat a l’estudi de la primera fase de l’Eix Transversal Ferroviari torna a situar en el debat públic una infraestructura que durant anys havia quedat relegada entre els grans projectes pendents de la xarxa catalana. El nou pas administratiu pretén concretar una connexió ferroviària entre Lleida, Igualada i Barcelona-Sagrera, amb una doble funció: millorar la mobilitat de passatgers i reforçar el transport de mercaderies.
La importància del projecte rau en el seu plantejament territorial. Bona part de la xarxa ferroviària catalana s’estructura al voltant de Barcelona, mentre que les connexions entre diferents àrees de l’interior continuen depenent en gran manera de la carretera. Un eix transversal permetria modificar parcialment aquesta configuració i crear noves relacions entre ciutats i zones industrials allunyades del litoral.
La primera fase que ara s’haurà d’estudiar contempla precisament aquesta connexió entre l’interior i la capital catalana. L’anàlisi haurà de determinar el traçat més adequat, les característiques tècniques de la infraestructura i la seva integració amb la xarxa existent, a més d’estudiar les necessitats específiques del transport de mercaderies.
La connexió amb La Sagrera resulta especialment rellevant. L’estació està concebuda com un dels principals nodes ferroviaris de Barcelona i concentra serveis d’alta velocitat, llarga distància i transport metropolità. Incorporar progressivament noves connexions a aquest sistema podria ampliar la seva funció com a porta d’entrada i sortida de la capital catalana.
Per a les mercaderies, el projecte planteja igualment una oportunitat estratègica. La Generalitat pretén analitzar com utilitzar el futur eix per canalitzar trens procedents dels corredors Mediterrani i de l’Ebre. Una major participació del ferrocarril en el transport de mercaderies permetria reduir la dependència del transport per carretera i contribuir als objectius de descarbonització.
El projecte també s’ha d’analitzar en el context de la creixent demanda de transport ferroviari. Catalunya necessita augmentar la capacitat de la seva xarxa per absorbir tant els desplaçaments metropolitans com els serveis de llarga distància i mercaderies. La saturació de determinades línies converteix la creació de noves infraestructures en una qüestió que afecta directament la competitivitat econòmica i la mobilitat quotidiana.
Però entre la planificació i la posada en servei encara hi ha un llarg recorregut. El contracte anunciat pel Govern contempla 28 mesos de treball, i posteriorment seran necessàries noves fases administratives, ambientals i tècniques abans que puguin començar les obres.
L’anunci, per tant, no significa que els trens circulin pròximament pel nou eix. Significa que la Generalitat torna a dedicar recursos concrets a definir una infraestructura que durant anys ha romàs pendent de desenvolupament.
El repte polític serà convertir aquest nou impuls en continuïtat. Catalunya acumula projectes ferroviaris estratègics que han avançat a ritmes molt diferents i, en alguns casos, han quedat durant llargs períodes en els documents de planificació.
L’Eix Transversal Ferroviari torna ara a ocupar un lloc destacat en l’agenda d’infraestructures. El seu futur dependrà de si l’estudi aconsegueix convertir-se en un projecte executable i, posteriorment, en una obra finançada i construïda. Si finalment arriba a materialitzar-se, podria modificar de manera significativa les relacions ferroviàries entre l’interior de Catalunya, el corredor central i Barcelona.
