Un estudi de la UPC alerta que els avisos públics infravaloren el risc nocturn i reclama adaptar habitatges i espai urbà
Les altes temperatures nocturnes són la principal causa de moralitat associada a la calor a Barcelona, per sobre de les diürnes, segons dos estudis del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Les investigacions han confirmat que les temperatures mínimes han augmentat 3,87°C entre 1971 i 2025 a causa de l’efecte d’illa de calor urbana nocturna i alerten que els actuals sistemes públics d’avís «infravaloren aquest risc». El professor del CPSV i docent de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Josep Roca, ha advertit que la ciutat podria registrar nits de més de 30°C de «manera habitual» cap al 2050 i ha reclamat adaptar tant l’espai públic com els habitatges al nou escenari climàtic.
«La gent no mor a Barcelona per l’onada de calor durant el dia, sinó que mor a la nit perquè no es pot recuperar», ha afirmat Roca, que ha qualificat la calor nocturna d'»assassí silenciós». El professor ha atribuït aquest fenomen a la manca de refredament durant la nit, que impedeix que l’organisme es recuperi després dels episodis de calor extrema durant tot el dia.
Entre els anys 2007 i 2018 l’anàlisi de la relació entre temperatura i mortalitat va atribuir un total de 721 morts a les altes temperatures mínimes (TN) nocturnes, superant les 571 defuncions vinculades a les màximes (TX) diürnes. A causa d’aquestes dades, els investigadors del CPSV han destacat que la calor nocturna impedeix el descans de la població i això es tradueix en una mortalitat «més acusada», factor que «no s’ha de desatendre».
Roca ha assegurat que el que «de veritat importa» són les onades de calor sanitàries. És a dir, aquelles que tenen un impacte directe sobre la salut de la població. En aquest context, el CPSV situa el risc significatiu de mortalitat a partir dels 30,2 °C de temperatura màxima i dels 24 °C de mínima, uns llindars inferiors als que utilitzen actualment alguns sistemes d’alerta.
Els investigadors també han qüestionat els protocols actuals d’avís per altes temperatures perquè consideren que no donen prou pes a les temperatures mínimes. Així, l’investigador ha qüestionat el llindar dels avisos per calor nocturna en 27 °C, una temperatura que ha qualificat d’ «autèntica bogeria», ja que considera que el risc per a la salut apareix «molt abans».
El CPSV adverteix que aquest escenari afecta especialment la població de més edat. Actualment, Barcelona compta amb 362.000 persones de 65 anys o més, una xifra que, segons les projeccions de l’Idescat, arribarà a les 490.000 el 2050, tot i que els investigadors estimen que podria superar les 700.000 si no es tenen en compte els moviments migratoris. «Les persones grans són les més vulnerables per aquesta amenaça», ha remarcat Roca.
Per aprofundir en aquest impacte, el centre ha començat a instal·lar sensors a l’interior dels habitatges de persones grans per monitorar la temperatura i la humitat durant la nit. L’objectiu és crear una base de dades sobre el confort tèrmic interior que, segons els investigadors, «avui no existeix ni a Barcelona, ni a Catalunya ni a Espanya».
