Hi ha problemes que deixen de ser una simple molèstia quan es converteixen en una rutina. Per a milers d’usuaris de Rodalies, arribar tard a la feina, perdre una classe o quedar-se esperant en una andana sense prou informació forma part, massa sovint, del seu dia a dia.
«Surto de casa amb marge de sobres, però mai sé si arribaré a l’hora. La setmana passada vaig arribar quaranta minuts tard a la feina per una avaria i vaig haver d’explicar, una vegada més, que no depenia de mi». És el relat d’un usuari que fa servir Rodalies cada matí. La seva història podria ser qualsevol.
Related posts
Rodalies arrossega les conseqüències d’anys de manca d’inversió i una xarxa que necessita una modernització profunda. El dèficit acumulat no se soluciona un dia per l’altre. Per això convé recordar que estem davant d’un problema estructural, però també davant d’una oportunitat per canviar les coses.
El Govern de Salvador Illa ha situat la millora de Rodalies entre les prioritats. El nou model de gestió compartida entre la Generalitat il‟Estat, la constitució de l‟empresa Rodalies de Catalunya il‟avenç del traspàs de la xarxa obren una nova etapa. A això se sumen el Pla de Rodalies 2026-2030 i les inversions previstes per millorar infraestructures, material mòbil, estacions i fiabilitat del servei. El Govern xifra en 2.506 milions d’euros les inversions destinades a millorar el servei i la xarxa entre el 2020 i el 2025.
Però invertir-hi no és suficient si no es fa amb continuïtat, planificació i una mirada de llarg termini. La R1, per exemple, arrossega un dèficit d’inversió estimat de 460 milions d’euros. El traspàs de la infraestructura a la Generalitat ha de servir precisament per acostar la gestió al territori i accelerar-ne les solucions.
Perquè defensar Rodalies és molt més que defensar un servei ferroviari. És defensar el dret a arribar a la feina, a la universitat, a l’hospital oa casa sense que cada desplaçament sigui una incertesa. També és apostar per un model de mobilitat més sostenible, reduir la dependència del cotxe i combatre les desigualtats territorials.
Catalunya necessita més transport públic, no pas menys. Necessita trens puntuals, freqüents, segurs i accessibles. I necessita recuperar la confiança dels qui cada dia s’hi pugen.
Els usuaris tenen dret a exigir resultats. I les administracions, l’obligació de donar-los-hi. El repte és enorme, però la resposta no es pot resignar. Després d’anys de desinversió, toca invertir, gestionar i complir. Perquè arribar a temps no hauria de ser qüestió de sort.
